Cinema i literatura: Shrek

Avui, repesco una secció una mica aparcada, però que com l'au fènix reneix de les cendres, si em permeteu aquesta metàfora ja tan universal. Doncs per recomençar aquesta secció sobre l'estreta vinculació entre la gran pantalla i la literatura, he triat el film Shrek que ja comença a ser un clàssic. És com sabeu un film d'animació, i està basat en els contes infantils populars de sempre, més ben dit, apareixen molts personatges com Pinotxo, els tres porquets, el llop, ... Ara bé, aquesta història no és la típica d'un bell príncep que passa per molts perills, i venç a un drac, s'enfila dalt una torre i la desperta i enamora amb un petó. Més aviat, és un conte on un ogre de nom Shrek, solitari i poc sociable, i amb molts complexes, que viu en un bosc, allunyat de tothom i amb cartells que adverteixen del perillós ogre. Gràcies a un ase molt xerraire, i al fet que el príncep, i futur rei, li encomana la tasca de rescatar a una princesa d'una torre, ell i l'ase fan un camí d'aprenentatge d'ells mateixos, dels seus sentiments i de com enfrontar-se als estereotips que tenen les persones d'un mateix. Així la rescaten, i resulta que és una bella princesa, amb un secret, i és que està embruixada, i a mitjanit es converteix en orgre. Com ja sabeu, al final ella continua essent ogre perquè s'enamora de Shrek. És realment, una història on es barregen elements dels contes, personatges, però hi ha una ruptura amb les històries de sempre, i va més enllà, perquè mostra uns valors, com el fet que dues persones que no segueixen els típics cànons de bellesa es poden enamorar, poden ser estimats pels amics com l'ase, i poden viure feliços i menjar anissos. Un film amb missatge que fa que no els espectadors no ens quedem indiferents, i veiem que els contes tradicionals poden ser útils per trencar esterotips i tòpics. Un gran film.