8 anys d'Antaviana

-




Quan projecte nou comença, mai no saps on et portarà. Això és el que m'ha passat des que vaig iniciar El blog Antaviana. Llavors vaig coincidir amb el "boom" blocaire. En aquells inicis, escrivia un post diari. Ara, escric quan tinc coses per dir als lectors/lectores. Aleshores, també em preocupava tenir moltes visites i comentaris. Avui, sóc feliç de saber que tinc  lectors/lectores constants i assidus que donen vida a aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.


Comentaris

  1. McAbeu30 d’agost del 2015, a les 17:26

    Twitters i Facebooks han fet canviar la manera de relacionar-nos a la xarxa, tot i així està molt bé que els blogs aguantin (malgrat la baixada de ritme) i estic content de poder ser-hi per felicitar-te pel vuitè blogversari. Enhorabona i per molts anys més!! :-)

    ResponElimina
  2. Roser30 d’agost del 2015, a les 17:46

    Moltes gràcies, McAbeu!

    ResponElimina
  3. Garbí2430 d’agost del 2015, a les 19:59

    Felicitats....ets un any més gran que jo, en la virtualitat es clar.

    ResponElimina
  4. sa lluna30 d’agost del 2015, a les 22:52

    Moltes felicitats i per molts anys més!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  5. cantireta1 de setembre del 2015, a les 0:45

    Jo et vaig felicitar pel Twitter, però també m'hi afegeixo. Ets valenta!

    Abraçades!

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls6 de setembre del 2015, a les 9:59

    Som coetanis, Joan.
    Això espero Sa Lluna!

    Doble gràcies per la doble felicitació, Cantireta!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació