"Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."






Darrerament, no he actualitzat aquest bloc. I és que m'he pres uns dies de vacances blocaires. Penso que quan es tenen coses a dir i compartir és quan hi ha material per a escriure, però també crec que quan les muses inspiradores dormen, cal deixar-les reposar. Com bé ja sabeu, vaig començar aquesta aventura, l'estiu del 2007. Sí, ja han passat 8 anys, Carpe diem, va dir el professor John Keating, al film Deads Poets Society. Sovint ens aventurem a coses noves per instint, o per arriscar-nos a descobrir un nou camí que ignoràvem. El cert és que malgrat tot, aquest bloc m'ha donat moltes alegries, sobretot, el saber que hi ha lectors constants, i lectors novells que s'apropen de tant en tant; alguns deixen les seves paraules, d'altres una petjada inesborrable. I és que escriure és comunicar i comunicar-se, i gràcies a la xarxa, aquesta activitat ja no és unilateral, perquè vosaltres m'ajudeu molt a construir relats, poemes, escrits, seccions, amb les vostres opinions i petjades. Així, que encara que hi hagi èpoques menys inspiradores i de menys actualitzacions, l'Arlequí segueix aquí per vosaltres, perquè vosaltres sou la sàlvia d'aquest bloc. De tot cor, moltes gràcies a tots i a totes, sigueu d'on sigueu, vingueu d'on vingueu, i com deia Jaume Sisa, "Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
El teu blog és dels que gairebé sempre em miro!
Elfreelang ha dit…
amb retard arribo per dir-te enhorabona! set anys són molts! a seguir !
Roser Caño Valls ha dit…
Moltes gràcies, Helena i Elfreelang!