Un pont sense cap riu, només una planúria...Cap caminant solitari no hi passa, potser perquè el final és un misteri...M'agradaria travessar-lo i sentir cruixir la fusta sota els peus i quan el sol s'amagués, repenjada a la barana, contemplar les estrelles!
Comentaris
pels núvols, amb els raigs
que se n'escapen,
indica el teu camí
molt més que les baranes.
marcat per la llum,
no deixarem de ser
igual que els altres
Joan, uns versos molt bonics! Gràcies!
A l'estella,
i a l'infinit,
els ulls que no moren.
Torno a ser llum...
sempre a tu deguda.