Ves al contingut principal

Reflexions en veu alta: A reveure Ludo!


La vida t'ensenya a encaixar cops díficils d'acceptar. Aquest estiu passat, arran d'un curs intensiu de dansa a l'escola Luthier de Barcelona, vaig assabentar-me que un noi de nom Ludovico Hombravella tenia càncer, el que jo desconeixia és que estava tan malalt que va morir al cap de pocs dies d'assabentar-me'n. I em vaig quedar sense paraules. Ludo de trenta i pocs anys, era un gran ballarí de claqué, i no només això sinó que cada vegada que sortia a improvisar ritmes amb els peus a les Tap Jams de claqué, transmetia la passió, la bellesa, i la seva grandesa humanes a través del seu art. Potser era algú que pràcticament no coneixia, però la dansa uneix, i s'estableix un vincle amb tots els qui gaudim veiem la unió de música i cos a través de l'acció de ballar. El que més em va emocionar van ser tots els missatges que Ludo va rebre a través de les xarxes socials per acomiadar-se'n.  A reveure, Ludo!

Comentaris