Parèntesi Blocaire

-




Des de fa un temps, les meves prioritats han canviat. Tot canvia, tot flueix, com deia Heràclit. Actualment, estic en una nova etapa laboral, on treballo en un centre que ha començat molts projectes i jo en formo part o almenys ho inteno. Per altra banda, també estic fent el segon any del Màster d'Art i Humanitats a la UOC, on estic aprenent moltíssim de literatura, i d'altres temes relacionats amb les humanitats. També tinc en ment, diferents projectes creatius... Per totes aquestes raons, he decidit fer un parèntesi blocaire. No sé per quan de temps serà, però de vegades és necessari deixar reposar projectes i emprendre'n de nous. Moltes gràcies als lectors i lectores que sempre us apropeu aquest espai,  i també als qui deixeu la timidesa i feu sentir la vostra veu en forma de comentari. Fins aviat!

Comentaris

  1. Teresa Ribera19 de desembre del 2015, a les 11:09

    Molta sort i a reveure, Roser.

    ResponElimina
  2. Elfreelang19 de desembre del 2015, a les 14:06

    esperem que el parèntesi sigui breu i mentrestant endavant i molta sort amb tots els teus projectes! i bon nadal!

    ResponElimina
  3. Lectoracorrent19 de desembre del 2015, a les 20:19

    Que et vagin molt bé tots els projectes que tens entre mans! I bones festes!

    ResponElimina
  4. Anònim22 de desembre del 2015, a les 21:54

    Molt d'èxit! I gràcies per compartir literatura i els sentiments de l'essència del moment de les paraules.

    ResponElimina
  5. Relatus27 de desembre del 2015, a les 13:49

    Molta sort!!!

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls1 de febrer del 2016, a les 19:02

    Moltes gràcies a tots i totes per les vostres paraules!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació