Primer post del 2016: Paraules plenes de sentit

Des de fa un temps, vaig decidir fer un parèntesi blocaire, perquè no tenia temps i tampoc tenir res per dir, i per a escriure cal tenir coses a dir. Confesso que se m'havia passat pel cap tancar aquest espai, però una part de mi no pot, perquè sé que hi ha lectors i lectores, que en silenci o deixant la vostra veu, em seguiu, i la veritat és que encara que no sigueu milions de seguidors/dores, a mi em meravella i m'emociona, Sé que encara hi haurà coses per dir, encara no sé quines, ni sé cada quan podré escriure, però em proposo intentar al menys de tant en tant, continuar endavant amb aquest projecte que vaig començar l'any 2007. Sí, gairebé farà nou anys, encara no, però gairebé. I suposo que aquesta xifra, hauria de ser un altre dels motius per iniciar una nova etapa del bloc, l'altra sou vosaltres, i sempre que seguiu aquí, jo continuaré endavant, perquè escriure és comunicar paraules plenes de sentit. Moltes gràcies a tots i totes, per fer créixer l'Arlequí, el meu alter ego.

Comentaris

  1. Jo et segueixo! És veritat que tenim pocs seguidors, però que omplen molt.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Helena! Estic d'acord amb tu.

    ResponElimina
  3. Sempre has de mirar a l'altre banda del riu! Un abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"