Dia de la poesia catalana a internet: Poetesses

-




Avui com cada any se celebra el dia mundial de la poesia catalana a internet. La xarxa s'omplirà de versos d'autors de la tradició literària. Jo enguany, vull reivindicar les dones que escriuen poesia. Per això, us proposo que per a celebrar aquest dia tan especial us animeu a penjar versos,  poemes sencers, rodolins, etc. de poetesses catalanes ja siguin de l'època dels trobadors o de les més actuals.

Jo us penjo un poema d'una autora que he descobert llegint-la amb els alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Joan Brossa. Es tracta de Joana Raspall que a més de ser una autora força actual, va escriure moltes poesies per ser llegides o recitades per nens, nenes i nois/noies de 12 anys cap amunt.

 
LA ROSA

 Per fer més duradora la gràcia al jardí, 
atura la mà! 
No cullis la rosa! 
La que ara és desclosa 
mai més pot florir. 

Concert de poesia

Comentaris

  1. Elfreelang19 de març del 2016, a les 14:41

    bona poesia...aiis jo em vaig oblidar i em sap greu que em passés per alt

    ResponElimina
  2. Helena Bonals19 de març del 2016, a les 19:23

    Jo fa quatre dies que no he pogut fer res de blogs gairebé.
    M'agrada molt aquest poema de la Joana Raspall.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació