Any Llull: "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'ars combinatòria

-



Des de sempre, a la carrera, m' han explicat una bona part de la biografia de Ramon Llull. I em pregunto:  qui fou Ramon Llull? Què sabem realment sobre què va escriure? Coneixem l'abast de la seva obra? Sabem com ha influït la seva Art  en la contemporaneïtat? Doncs si voleu trobar respostes a tants dubtes, us recomano visitar l'exposició "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'arts combinatòria". Aquesta és una exposició que podreu trobar al CCCB de la ciutat comtal. Des que he entrat fins que n'he sortit, m'he sentit encara més fascinada per la seva personalitat i obra. Llull va aprendre diferents "arts", com ciència, filosofia, teologia, etc, així com l'àrab per tal de treballar en el seu objectiu místic que configuraria tota la seva trajectòria vital i cultural.  El cert és que jo sempre m'he quedat fascinada per tot el que va ser capaç de fer i construir en un període on el saber només estava dirigit a un sector limitat de gent. I quan entres en aquesta exposició la fascinació creix en veure com la seva "ars combinatòria", en la contemporaneïtat, ha sigut la base d'obres escultòriques, de vídeos sobre pluges d'estels, figures geomètriques, etc.  Per un moment, podem endinsar-nos en el seu cosmos plasmat en 250 obres, i que molts pensadors, científics, artistes, i molts altres, han descobert i han mantingut viu avui.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació