Efemèrides: Montserrat Abelló
Fa tres anys que ens va deixar Montserrat Abelló. Jo fins llavors, havia llegit algun poema. Després he anat descobrint la seva poesia. Abelló va néixer l'any 1918 a Tarragona. Després de llicenciar-se en Filologia i Lletres, va formar part del grup d'alumnes del Carles Riba. Un bon mestre de qui ben segur va aprendre molt. Va ser a l'exili a Xile, quan va començar a escriure. Als quaranta-cinc anys, va publicar el primer poemari Vida diària., A amb pròleg del gran Joan Oliver. Va escriure una tretzena d'obres de poesia, també va escriure teatre i va fer traduccions. En paraules d'Oliver sobre la poètica de l'autora:
"Per tot allò que hi trobo, penso que la lírica de la Montserrat Abelló aporta un accent i una actitud distints al petit concert de la nostra poesia femenina. És un cant que escau al nostre temps: no és esplendorós, ni retòric ni crític, ni somnífer, somnífer no de son, sinó de somni. No fuig d'estudi ni ens pinta la cigonya. És, al cap i a la fi, una poesia de moda, no m'estic pas de dir-ho. Puix que sempre he tingut per una insensatesa o almenys per una bajocada creure que els poetes poden eludir indefinidament la llei universal, sòlidament històrica i social, indefugible de la moda."prò(Joan Oliver, pròleg Vida diària, 1963).
Tal i com va escriure Oliver, la poesia d'Abelló era genuïna i singular. Potser encara no coneixem prou bé la grandesa de la seva obra, però precisament aquestes efemèrides poden servir per (re-) descobrir-la i entrar dins el seu cosmos poètic. I per cloure aquest homenatge, podeu sentir-la recitar el poema "Tan sols la paraula nua" dins el Dia Mundial de la Poesia, l'any 2014.
"Per tot allò que hi trobo, penso que la lírica de la Montserrat Abelló aporta un accent i una actitud distints al petit concert de la nostra poesia femenina. És un cant que escau al nostre temps: no és esplendorós, ni retòric ni crític, ni somnífer, somnífer no de son, sinó de somni. No fuig d'estudi ni ens pinta la cigonya. És, al cap i a la fi, una poesia de moda, no m'estic pas de dir-ho. Puix que sempre he tingut per una insensatesa o almenys per una bajocada creure que els poetes poden eludir indefinidament la llei universal, sòlidament històrica i social, indefugible de la moda."prò(Joan Oliver, pròleg Vida diària, 1963).
Tal i com va escriure Oliver, la poesia d'Abelló era genuïna i singular. Potser encara no coneixem prou bé la grandesa de la seva obra, però precisament aquestes efemèrides poden servir per (re-) descobrir-la i entrar dins el seu cosmos poètic. I per cloure aquest homenatge, podeu sentir-la recitar el poema "Tan sols la paraula nua" dins el Dia Mundial de la Poesia, l'any 2014.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada