Antaviana 6.0

Una illa deserta. Hi ha arbres, flors, i ocells estranys volant per la zona. A prop de la ribera, hi ha un home d’una cinquantena d’anys, amb els cabells i la barba llargs, de color marró amb tons griosos. Mira el mar contínuament en silenci, un mar immens,solitari, aspre, té una mirada trista, els ulls blaus ploren, i pel seu rostre una mica demacrat, li regalimen algunes llàgrimes. Vesteix amb una túnica blanca vella i arrugada, camina descalç. A: Fa tant de temps que sóc fora del meu món. Ja no recordo com era jo allà d’on vinc.   Ella, la més poderosa de tots, m’ha dut per terres inhòspites i amb gent hostil, però en cap d’aquests indrets no hi erets tu. Tu que m’has vist créixer, riure i sanglotar...   Ara ets tan lluny de mi. Et somnio, i dibuixo el teu rostre: els teus ulls verds, la teva pàl.lida cara, els teus cabells d’or i el teu somriure inabastable.   Ai, de mi, no sóc qui tu creies, no sóc l’home de qui et vas enamorar. (Silenci). No recordo quan va

Aquesta imatge?

Per segon any consecutiu, la Biblioteca Central de Santa Coloma, ha organitzat un taller de Lectura de Teatre, amb l'Andreu Banús com a conductor de les tertúlies. Des de l'octubre fins al juny, hem llegit un total de 8 obres dels autors: Eugène O'Neill, Lope de Vega, Josep Maria Benet i Jornet, Gabriel Calderón, Òscar Wilde o Yasmina Reza. El cert és que a través, de diferents autors/res i compartint opinions o interpretacions de les obres amb els altres lectors i lectores hem après a llegir més enllà de les línies. També hem anat a veure algunes obres, una d'elles La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas amb una adptació òptima, com també va ser molt bona, la posada en escena de l'obra Arte de Yasmina Reza al teatre de la Colmena de la ciutat. Llegir i veure teatre és tota una experiència enriquidora.

La setmana passada, vaig cursar un intensiu titulat "Quines són les veritables normes?", a l'Obrador de la Sala Beckett, i conduït per la dramaturga i autora Victòria Szpunberg. I a partir d'aquí, podem preguntar-nos: es pot ensenyar a escriure teatre? El cert és que aquests sis dies tan intensos, la professora ens va explicar les diferències entre autor i dramaturg, entre escena i extraescena... I mitjançant diferents exercicis d'escriure escenes, acotacions, monòlegs, soliloquis, cada dia els aprenents llegíem els textos, i tant la mestra com els i les companys i companyes ens oferien consells per millorar-los Ensenyar a tenir un estil potser no, però ensenyar les eines perquè cada creador/a faci un camí per cercar una manera pròpia d'escriure teatre sí que és possible. I ja se sap que la millor manera d'aprendre a escriure és llegir llegir autors clàssics i contemporanis. I de fet, a mesura que avançava el curs, quan anava pel carrer o pel metro