ENMIG DE LA PANDÈMIA, SANT JORDI 2021

-

 


Des de fa un any, tots patim la pandèmia del COVID-19, contagis, morts, mesures i restriccions sanitàries... L'any passat ens van confinar, i no vam poder celebrar Sant Jordi. Al 2021, arriba de nou el dia de la rosa i dels llibres, de la literatura, i demà sempre dins les mesures establertes podrem viure una mica més aquesta data tan especial per als i les lletraferits. I és que de vegades, certes situacions ens fan reflexionar i valorar tot el que tenim, com és aquesta festa de flors i lletres que ens uneix a tots i totes, i que ja és universal. Qui no coneix la història del cavaller que anava vestit de blanc, i en cavall, i que va vèncer a un drac per salvar a una princesa i de la sang d'aquell nasqué una rosa vermella? Enmig d'una societat on tot canvia constanment, la tecnologia forma ja part del nostre entorn, és bo saber que tenim tradicions que no es perden i que continuen celebrant-se, per què malgrat tot, què faríem sense els llibres? Aquell objecte que avui dia és un tresor, perquè no té càmera, ni wifi, ni aplicacions xules, sinó que té històries, paraules poètiques, personatges que dialoguen dalt d'un escenari i que ens transporten a indrets sense moure'ns de casa. Per això, penso que aquest Sant Jordi segur que tots viurem un dia ben especial. Tingueu un feliç i ben literari Sant Jordi 2021.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació