"I va ser aquell dia que vaig dir-me que s'havia acabat. Que s'havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig!" Així és com comença el XXV de la novel·la La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. I és que avui 10 d'octubre es compleixen cent tretze anys del naixement de l'escriptora de Sant Gervasi. Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908 avui encara és una de les escriptores catalanes més universals. Confesso que és una de les autores preferides de l'Arlequí. Cada vegada que rellegeixo una obra seva, em meravello. Ara estic reedescobrint l'obra més coneguda, i tot i que a simple vista sembla una prosa senzilla, no ho és. La Plaça del Diamant ofereix una narradora protagonista que viu tres períodes històrics: la República, la Guerra Civil i la Postguerra. Rodoreda va adoptar les noves tècniques narratives del segle XX, com la tècnica del monòleg interior. A través d'una barreja de pensaments anem descobrint la història de Natàlia-Colometa-Senyora Natàlia-la Senyora dels coloms. A més, Quimet és la construcció d'un personatge que encarna el masclisme, un masclisme que es pot observar des del moment que ell bateja a la narradora-protagonista amb el nom de Colometa. Així doncs, la història d'aquesta obra ha esdevingut universal. I és per aquesta raó, que en aquest blog volem celebrar el 113 naixement d'aquesta escriptora que encara que ja no hi sigui entre nosaltres, tota la seva trajectòria literària forma un compendi d'obres que ha esdevingut part d'un llegat de la literatura contemporània catalana del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada