Aquella nit li havia costat aclucar l'ull, s'havia passat massa estona tafanejant les xarxes socials. Estava estirada al sofà, amb el pijama i una manta no gaire gruixida, esperant que la son arribés. Quan el rellotge marcava la una de la matinada, finalment es va adormir i va entrar al món dels somnis. Aleshores va sentir: toc, toc, toc. Es va despertar de sobte. Algú ha picat a la porta? No sabia quina hora era. Dubtava què fer. I al cap d'uns instants dubtatius, es va aixecar sense fer fressa per si de cas, hi havia algú esperant a l'altra banda de la porta. Era al passadís, a les fosques, per no aixecar sospites que ella era allà. I va tornar a dubtar si mirar per l'espiell. Hi havia llum al passadís del replà, no se sentia ni una mosca, res. Tothom havia marxat de vacances. Li va semblar veure alguna cosa al mig del replà, però no ho veia bé. Després es va encaminar cap a l'habitació, pendent de qualsevol soroll, de qualsevol passa... Va arribar a l'habitació, i es va estirar al llit, i es va tapar amb la manta, no podia dormir, estava pendent de qualsevol indici que hi hagués algú rere aquella porta. I li venien pensaments porucs, quan es va estirar seguia escoltant sense sentir res. Va provar d'escoltar música amb els cascos, per veure si es treia aquell a por del cos. La idea que algú pogués entrar i en aquelles hores, li feia basarda. Es va adormir, i l'endemà no sabia si havia sentit cops a la porta o els havia sentit dins d'un somni.
2 comentaris:
"Ombres a la nit", podria ser això.😅
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, Lluna🙂. Una abraçada, maca!
Publica un comentari a l'entrada