Mentre estudiava la carrera de filologia a la UAB, vaig anar idear un fil argumental per un projecte literari, el meu primer llibre de relats. A poc a poc, i durant uns vuit anys vaig anar escrivint els diferents relats que tenien un leitmotiv comú, la filosofia d'Heràclit, que es resumeix en la idea que "Tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu". Així doncs vaig crear unes històries protagonitzades per dones, i que en algun moment, metamorfosejaven i havien d'aprendre a adaptar-se als canvis. Un cop vaig tenir els relats, vaig demanar a una persona de confiança que em fes la correcció estil·lística, i fins i tot, vaig poder comptar amb un artista, que em va dissenyar la portada. Així doncs, el setembre del 2009 va néixer la meva primera obra literària. Recordo que vaig viure tot aquell període amb molta il·lusió, perquè quelcom que havia creat jo de dins meu, va esdevenir un llibre. Recordo el dia que el missatger em va portar una capsa a casa, i a l'obrir-la, allà vaig veure tots els exemplars de la meva primera criatura. Va ser una experiència catàrtica. Segurament té tot els elements d'una creació primerenca i de principiant, però aquell 2009 va ser l'inici d'un camí que mai no hauria ni imaginat, i que sense aquest primer esglaó, probablement, no hagués arribat a escriure la meva primera història de misteri, Les flors ho saben. Des d'avui aniré dedicant escrits diversos per celebrar l'entrada a l'adolescència, de la publicació del meu primer llibre. I des d'aquí dono les gràcies a totes les persones que el van fer possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada