Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig del 1845. El seu pare era del Vendrell i la mare era de Canàries. Podríem dir que el tema de personatges de dues cultures diferents, és presennt en moltes de les obres teatrals de Guimerà, però vull centrar-me en una de les seves obres més reeixides, Mar i Cel, es va estrenar l'any 1886 i ja llavors va esdevenir un gran éxit.
Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d'un vaixell perdut enmig del mar. Enmig de l'odi d'ambdues religions, Saïd i Blanca s'enamoren quan ella descobreix com va morí la mare de Saïd. L'odi de les dues famílies provocarà la tragèdia final, amb la mort dels dos protagonistes, un per assassinat per part d'un dels personatges, i un altre per suïcidi. Al final, els dos es troben allà com el cel i el mar. En un primer moment, l'obra té reminiscències shakespeareanes perquè recorda Romeo i Julieta . Tot i així, Guimerà va més enllà que Shakespeare, perquè en l'obra enfronta dues religions oposades, i l'amor és qui aconsegueix trencar el mur dels prejudicis entre Saïd i Blanca, i és aquest mur que han construït les seves famílies respectives els que els duu a la tragèdia final.
En la meva opinió, crec que va ser un autor avançat en plantejar aquest dilema de l'amor de dos personatges de diferents creences.
I d'altra banda, gràcies a la companyia de teatre Dagoll Dagom, l'any 1988, vam poder veure dalt l'escenari l'obra de Guimerà. Dalt de l'escenari apareix un vaixell i és allà on transcorre l'acció de la història. Un Saïd protagonitzat per Carlos Gramage i Àngels Gonyalons. Una posada en escena i una representació que ha esdevingut un éxit, sense precedents, i que ha tingut altres posades en escena l'any 2004 i el 2014. Enguany, la companyia Dagoll Dagom ens diu adéu, i ho fa tornant a posar dalt l'escenari la història d'amor de Saïd i Blanca, dos nous protagonistes.
Penso que la història de Guimerà és actual perquè encara hi ha molts prejudicis entre persones de diferents cultures, religions, maneres d'estimar, etc. Crec, que autors com Àngel Guimerà han contribuït amb les seves obres per tal de trencar prejudicis, per parlar de temes socials com els maltractaments de violència masclista a Terra Baixa, per exemple. I potser algú opinarà que la cultura no és per això. No obstant, penso honestament que a través d'un poema, una cançó, o una novel·la, o una obra de teatre es poden plantejar històries amb un rerefons social que ens sacsegi a tothom, perquè reflexionem si és lícit que per no acceptar altres maneres de creure o pensar, dues persones no es puguin estimar lliurement com els personatges de Saïd i Blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada