Ahir a la nit, asseguda a la fila 0, on podia veure els músics en un racó amagat, i tenia l'escenari gairebé a tocar, vaig veure el musical Mar i Cel de Dagoll Dagom, al Teatre Victòria. La primera vegada que es va representar aquesta tragèdia va ser l'any 1888 al teatre Romea, i cent anys més tard, la va convertir en un musical, això sí respectant la història que és una història de ficció dins uns fets històrics ocorreguts l'any 1609 entre Madrid i València. El virrei del Felip III va ordenar expulsar tots i totes els musulmans de València. Al cap de vint anys, alguns d'ells es veuen obligats a piratejar pels mars per sobreviure. En aquell període ja, tenen segrestats un grup de cristians, entre els quals es troba el virrei del rei. Després Saïd i Blanca, musulmà i cristiana s'enamoren. D'una banda, aquesta tràgica història d'amor ens recorda al desenllaç de Romeo i Julieta, tot i que el desenllaç varia en el fet que quan moren, ells es retroben a l'horitzó, que és el que uneix mar i cel. Aquesta peça ha esdevingut un clàssic literari d'Àngel Guimerà per endinar-nos en un període històric, i en dos protagonistes l'amor dels quals no era acceptat per les seves respectives religions. L'any 1988 quan encara no hi havia la tecnologia d'avui, Dagoll Dagom, va pujar dalt l'escenari un vaixell pirata, i al mateix temps, la trama es desenvolupava entremig de cançons i diàlegs. Així doncs, va convertir aquesta obra en un musical. Enguany la companyia teatral celebra els seus 50 anys, i ho fa tancant un cicle de la mà de Saïd i Blanca als escenaris. I és que tot i que llavors potser era agosarat que tota aquesta tràgica trama fos un musical, avui dia, el cert, és que s'ha convertit en un clàssic literari i musical, que qui més qui menys, tothom coneix. Per tant, felicito des d'aquest espai a Dagoll Dagom, i a tots i totes, des dels músics, fins als actors i actrius, passant per tots i totes les persones que han fet possible que avui poguem celebrar el centenari d'Àngel Guimerà, veient un cop més, una de les seves obres que si em permeteu, diré que és més universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada