L'any 1895, Lewis Carroll va publicar Alícia al país de les meravelles, i obtingué un èxit tan notable, que es va animar a escriure i publicar la segona part, A través del mirall. Avui al Caixafòrum es pot visitar l'exposició titulada "Els móns d'Alícia". Tot i que avui, l'Arlequí ha fet una visita d'esquitllentes, ha pogut endinsar-se en escenaris que recreen parts de l'obra, i per tant, del país de les meravelles. Un laberint de miralls, i cartes gegants, així com mobles de diferents mides. I entremig, textos expositius que exliquen com l'autor va crear l'obra, i com quan va passar al cinema, sobretot, de la mà de Walt Disney, la història de la noieta d'època victoriana anglesa es va populartizar de tal manera, que avui ja podem dir que és un clàssic, que qui més qui menys, tothom coneix. El cert és que quan entres en aquest "món" comences a endinsar-te en la història com si tu fossis l'Alícia, qui està somniant, i dins d'aquell país on tot és estrany, màgic i irreal. Però precisament tots aquests elements són els que han fet d'aquesta obra, universal que ha traspassat fronteres, i períodes. Ben segur que cada lector/lectora es construeix la seva pròpia interpretació del significat dels diferents personatges curiosos: el conill blanc amb rellotge que té pressa, el senyor dels barrets aparentment boig, el gat de Chesire, la reina de cors, que potser podria ser una reina real? Qui sap... Tot i així, sigui com sigui aquesta joia de la literatura occidental no deixa indiferent a ningú. Una peça que ens permet obrir i endinsar-nos en somnis, un món que Freud va explorar juntament amb els intel·lectuals de les Avantguardes europees. I és que qualsevol persona té somnis, mentre dorm o inclús quan s'està despert/a/e. Potser, voldríem ser per un moment, l'Alícia que deixa el món real, per entrar en un indret absurd i ple de personatges estrambòtics però que en conjunt prenen un sentit. I certament, aquesta exposició del Caixafòrum, permet a qualsevol espectador/a/e sigui com sigui, vingui com vingui somniar a través del mirall i en un país de meravelles. Tots i totes som Alícia.
1 comentari:
A mi aquesta obra de petita em posada nerviosa, perquè no l'entenia. De gran m'ha captivat. També de petita la poesia no em deia res.
La vulk anar a veure, aquesta exposició!
Publica un comentari a l'entrada