La brisa s'ha endut d'una revolada l'amor i el deliri.
I les papallones ja no tornaran a volar dins meu.
Les llàgrimes com salts d'aigua rellisquen pel meu sostre.
I sé que et vaig obrir una ferida que hagués volgut curar,
però jo no era jo.
Aquest també m'agrada molt, tot i que és molt realista.
Hola Helena! Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada
2 comentaris:
Aquest també m'agrada molt, tot i que és molt realista.
Hola Helena! Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada