A propòsit del 250 anys del naixement de Jane Austen: Trencar el sostre de vidre.

Aquest 2025, es compleixen dos cents-cinquanta anys del naixement d'Austen.  Una autora que s'ha fet coneguda perquè algunes de les seves obres com Sentit o sensibilitat o Orgull i prejudici o Emma han sortit de les pàgines i han esdevingut històries del cel·luloide.  Tot i així, avui no vull parlar per ara de la seva obra. Més aviat, em pregunto, perquè hem hagut d'esperar 250 anys per dedicar un any a homenatjar aquesta dona i descobrir la seva trajectòria literària. Sí, potser pensareu, un altre cop el feminisme, doncs sí.  Vull dir que quan un artista home fa cent anys del seu naixement o de la seva mort, de seguida se'n parla. I en canvi, durant un any de quantes artistes humanistes i dic humanistes amb totes les lletres es parlen? Poques. Avui en dia, encara desconeixem molts noms de dones que s'han dedicat a la música, la pintura, la literatura, filosofia, perquè fins fa ben poc només es parlava de les fites assolides per homes com William Shakespeare o Wolfang Amadeus Mozart. I no, no vull menystenir l'aportació d'aquests i d'altres artistes, ans al contrari. Tots i totes formem part d'una mateixa societat, però crec que ja va sent hora que trenquem el sostre de vidre. Tant és així, que m'imagino o em pregunto quantes veus de dones han amagat els seus talents, per por de ser jutjatdes perquè volien trencar aquest sostre i no gosaven.  Precisament, l'assaig Una cambra pròpia (A Room of One's Own) l'any 1929,Virginia Woolf parla de com moltes escriptores tenien aquest sostre de vidre, a causa del fet que no tenien un espai propi, perquè els mancava la indepenència econòmica i el reconeixement social per poder-ho fer.  Ella com moltes altres, ho han fet, han trencat els vidres en mil bocins per obrir una porta a d'altres veus de dones perquè continuiïn trencant-los.  Així doncs, allunyem els nostres prejudicis, i permete'm-nos descobrir noms de dones que han deixat petjada en la història de les humanitats, malgrat que molts encara avui són anònims, però una altra Virginia Woolf trencarà els seus sostres de vidre, perquè nosaltres les treguem de l'anonimat.