Aquest tren ja no tornarà a parar, però l'he hagut de deixar marxar, no era jo.
Les paraules sortien per no mentir als teus ulls.
Em venen al cap dies de felicitat, però el riu flueix i tot es transforma, i jo m'he transformat.
Les paraules em brollaven de dins, i no podia aturar-les.
2 comentaris:
Costa una mica d'entendre, però té força.
Hola! Jo crec que sí que s'entén. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada