A propòsit de: "Rellegir Salvat-Papasseit"

 

Fa uns dies, l'Arlequí va tenir la  immensa sort com a professora retrobar-se amb Joan Salvat-Papasseit, i amb el poemari El poema de la rosa als llavis. "Botons al foc/la fiblada d'amor-però els deus s'hi tatuaven",  és amb aquestes paraules que l'autor barceloní inicia l'itinerari d'un amor, des de l'inici de l'enamorament i desig de la noia, anomenada "amiga", fins a la culminació, en el moment en que els dos amants passen la nit junts.  Joan Salvat-Papasseit va coincidir amb les Avantguardes, i de fet, tot el poemari és ple d'elements rupturistes com diferents tipografies, manca de signes de puntuació, esglaonaments, així com també dos cal·ligrames.  No obstant això, no podem bandejar el fet que l'autor barceloní era ben coneixedor de la tradició literària poètica, des dels trobadors, passant per Josep Carner. De fet, l'obra està construïda com un cançoner tradicional, amb poemes breus, que de fet són instants de l'itinerari d'amor que he comentat.  En cada poema s'observa la idea de l'exaltació del viure  de l'amor i l'erotisme.  I és precisament en el poema, "perquè has vingut han florit els lilàs" on s'inicia l'itinerari, que està organitzat al voltant de cinc seccions anomenades Imatges. En cada secció, s'aprecia una graduació de l'itinerari que comença en l'enamorament dels ulls del jo poètic, no mancat d'erotisme. I aquí apareix un element que ens remet a la poesia dels trobadors, on també es feia referència als ulls de la dama. Al llarg del trajecte, Salvat-Papasseit va configurant una sèrie d'imatges poètiques on conflueixen elements de les Avantguardes, amb elements de la tradició literària, com el cançoner,o el mite del pirata o el mariner d'amor. Així doncs, els lectors i lectores ens endinsem dins d'aquest trajecte d'amor fins al moment que els amants se separen a l'albada, sempre des de la sensualitat i l'erotisme, des d'una actitud vitalista.  I arribem al darrer poema, la "Tanca" "L'altra banda de la serra/té un encís que no he dit mai/-per la joia que m'espera/cada pi em dóna la mà". Així s'esdevé una estructura cíclica, perquè en aquests versos, ja s'observa que el jo poètic espera tornar a estimar. Així doncs,   l'Arlequí ha tingut la bona fortuna de tornar-se a topar amb Joan Salvat-Papasset, per rellegir un cop més els seus versos plens de vitalitat, d'erotisme, d'elements rupturistes i  de picades d'ullet a la tradició literària. Ben cert, que és un autor que va viure pocs anys, però la seva obra ja és avui part del nostre llegat, i també part de la literatura universal.