Demà encetem un nou mes, de fet el darrer mes de desembre del 2025. I és que el temps vola com les gavines cel enllà. I per tant, avui l'Arlequí dedica l'Editorial a donar-li la benvinguda. Des de fa ben poc, totes les ciutats de Catalunya han celebrat l'encesa de llums de Nadal. I és que ja tenim ben apropet els dies de saturació d'anuncis comercials, d'anuncis de torrons i dolços típics d'aquestes festes, anuncis en què apareixen famílies idíl·liques... És temps de guardar la roba d'estiu a l'armari, i treure els abrics i les mantes per donar la benvinguda a l'hivern, perquè el mes de desembre és el mes de l'hivern. És el període en què es fa fosc més aviat, i que en comptes de gelat, més aviat, és temps d'un caldo ben calentó. És també el moment en què fem balanç del 2025, un any que acomiadarem la nit del 31, menjant grams de raïm per donar pas al 2026. Ben segur, que tots i totes tenim instants de tristesa, i de felicitat, potser cal mirar de fer un balanç positiu, pensar fins on hem arribat, i no esperar què ens espera del futur, perquè ningú no sap. Tot i així, el Nadal també ens ha deixat a nivell literari grans obres que formen part de la nostra tradició cultural. Un d'aquests seria l'obra teatral Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Aquí en podeu llegir un fragment:
LLÚCIA: Totes les promeses fetes
pels profetes s’han complert.
I amb aquesta passarà
com amb altres profecies:
Ja veuràs com el Messies
a venir no trigarà.
SATANÀS: Mes conta: com pot ser això?
Potser hi ha esperança encara?
Molts autors i autores han escrit sobre el període de Nadal. Avui però volem donar la benvinguda al desembre amb "Poema de Nadal" de Joan Salvat-Papasseit, que podreu llegir a l'enllaç. Així doncs, donem la benvinguda al desembre del 2025.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada