L'article: Redescobrint Santigo Rusiñol a propòsit de "L'alegria que passa"

Sovint, massa sovint un/a autor/a és conegut per una obra, per damunt de totes. Per exemple, Mercè Rodoreda ho és per La Plaça del Diamant, Joan Maragall pel poema de "La Fageda d'en Jordà", i Santiago Rusiñol per la novel·la i posterior peça teatral, L'auca del senyor Esteve. Fa no gaire, el grup de Dagoll Dagom, va dur a escena L'alegria que passa. Una història musical que ens duia a un poble indeterminat, amb un grup de gent que vivia com adormida permanentment. Enmig d'aquella gent, Joanet, somniava ser lliure i sortir de l'ensopiment. I ves per on, que un grup d'artistes d'un circ format per un "Clown", una cantant, i un home forçut, trenquen per uns instants aquest son col·lectiu. I el protagonista somnia marxar amb el grup, carretera enllà per sentir la llibertat i deixar enrere aquell poble. El cas és que la gent del poble no vol canviar, i llavors es discuteix amb els artistes, i els fan fora. I el somni del Joanet s'esfuma, i l'alegria fuig. D'aquí el títol. Doncs bé, gràcies al grup de Dagoll Dagom, als actors i actrius, i també gràcies a ser professora enguany de la modalitat de la literatura catalana a 2n de Batxillerat, he redescobert a Santiago Rusiñol com autor. Resulta que en aquesta peça, que tenia història, música i cançons cercava ja la idea de l'art total, tan anhelat pels modernistes. I no tan sols això, tenia de referència a l'autor Maurice Maeterlinck, a qui va descobrir amb la peça La intrusa, una peça emmarcada dins del simbolisme. Així doncs, Rusiñol va crear una història plena de símbols, de dualitats, i metàfores poètiques en una obra breu, però carregada de simbolisme.  I és per això, que ara opino que potser alhora de conèixer la trajectòria d'un/a autor/autora abans de llegir la seva obra més "viral", potser cal anar descobrint d'altres peces que aparentment passen desapercebudes, fins que algú com el grup teatral, les treu de l'anominat, els treu la pols i és quan els lectors i lectores despertem. Per què des del mateix títol, Rusiñol crea una metàfora al voltant l'instant, de la vida efímera, en definitiva del tòpic literari carpe diem.  I sota el concepte de l'alegria o felicitat s'apleguen els diferents personatges que apareixen en l'obra. En una obra, on hi ha diferents dualitats entre ells i elles, com la de l'artista i la societat, simbolitzades pels artistes del circ, i la societat pel poble.  Una dualitat característica del Modernisme. Així doncs, Rusiñol va teixir una peça plena de simbologia i poètica, que esdevé en un instant, per la seva brevetat, i que ja no és només l'autor d'una sola obra, sinó d'un conjunt de peces que ara formen part de la literatura catalana.