Reflexions en veu alta: "Ser o no ser escriptor/a"

La primera vegada que algú em anomenar escriptora no vaig ser jo, perquè fins llavors jo m'autodenominava aprenent d'escriptora. L'estiu del 2002, quan ha estava acabant la carrera de Filologia Catalana a la UAB, vaig topar a la xarxa amb la revista Literària, i amb l'Alfons Navarret. L'Alfons, poeta valencià, em va publicar sense conèixer-me, i va ser ell que allà em va anomenar escriptora.  Però què és realment ser escriptora? És algú que pensa tot el dia en escriure, o simplement algú que de cop i volta, comença a encadenar paraules fins que construeix alguna mena de text literari.  Deien que Gustava Flauvert es passava un dia sencer per a escriure una pàgina sencera, i així fou com va construir Madame Bovary, una obra literària considerada dins del cànon literari, i sobre aquest cànon, seria per obrir un altre debat. Així, des de llavors jo mateixa em vaig començar a dir escriptora, una mica en veu baixa. I l'any 2007 va néixer l'Arlequí, és a dir, el blog Antaviana.  Ser o no ser escriptor/a és simplment tenir idees per a escriure? o simplement escriure poemes, narracions? I com tot, hi ha diferents, el qui ens posem a teclejar o escriure a mà quan les muses ens desvetllen una idea que pot esdevenir alguna cosa més, o hi ha qui de manera metòdica es posa un horari per a escriure.  Sigui com sigui, l'escriptura sempre m'ha acompanyat. Quan era una cria als 7 anys, ja escrivia contes per fugir d'una realitat angoixant, difícil, i així és com la creació literària i jo hem anat creixent. Tant és així, que he escrit alguns llibres, i des d'aquest blog ja he creat més de 1800 posts. Tot i així, jo sento dins meu que escriure és més aviat una teràpia per canalitzar totes les coses que passen al meu voltant, i també al món, és com una papallona que vola lliure, ja que quan escric d'una banda em sento lliure per dir tot allò que necessito dir a través del sedàs de la literatura, i de l'altra és una manera de despullar-me, metafòricament, és clar; especialment, quan escric creacions poètiques o poesia.  I és que l'acció d'escriure també és comunicar, i comunicar-se amb els i les lectors/res. I és l'altra part que resulta gratificant, inclús si hi ha lectors/res que opinen que el que escric no té cap mèrit. Així doncs, ser o no ser escriptor/a crec que depèn de la perspectiva que tingui cadascú de l'acció d'escriure. I conclourem aquesta reflexió en veu alta amb una cita de l'autore Simone de Beauvoir "escriure és un ofici que s'aprèn escrivint".