Avui dia, sovint s'utilitza el terme romàntic per qualificar una relació d'amor. Si mirem una mica "l'hemeroteca literària", i anem al segle XIX, quan el moviment Romanticisme va irrompre a l'Europa, que tot just deixava enrere la Il·lustració, "el segle de les llums" i de la raó, és d'aquí d'on prové aquest terme. Si busquem un exemple, a la novel·la El jove Wherter, publicada l'any 1877, i escrita per Johann Wolfang von Goethe ens endinsem en una història en què un jove s'enamora d'una dona burgesa i casada, amb qui té un idil·li, però s'acaba amb un final tràgic, ja que l'inassoliment de l'amor per part d'ell, és la causa del seu suïcidi. Per tant, el terme romàntic s'utilitza per referir-se a un sentiment de melangia per l'impossibilitat d'assolir l'amor. De fet, molts poetes, dedicaven versos a la lluna, l'objecte impossible desitjat i que simbolitzava aquesta emoció de tristesa, i la impossibilitat d'aconseguir l'amor. Això és el que vol dir romàntic. Aleshores em pregunto, què entem avui dia per una relació romàntica? Una relació idíl·lica? L'adjectiu "idíl·lica" el podem trobar a les pel·lícules, a les novel·les, en la música, i en l'art, en general. Però si anem a "l'hemeroteca literària", trobarem a Josep Carner, qui va escriure el poema de "La bella dama del tramvia", on primera descrivia una dona perfecta i bella des d'una perspectiva llunyana, però quan el jo poètic s'hi apropava, l'ideal desapareixia, i llavors es topava amb la dona real. Així, em pregunto, les relacions d'amor són idíl·liques? Doncs en l'opinió de l'Arlequí, no no ho són pas d'idíl.liques. L'amor no és idíl.lic, i de vegades, no és ni amor, quan una de les dues persones infravalora a l'altra, o exerceix una certa superioritat dominant. Així doncs, l'Arlequí creu que potser caldria que a l'hora de qualificar les històries d'amor, fem ús del diccionari per trobar el qualificatiu meś apropiat, i sobretot, tenint en compte que cada història és diferent, com tantes persones diverses som al món. Això vol dir, que estaria bé deixar d'usar el terme romàntic, i emprar-lo quan parlem de Mary Shelley, Oscar Wilde, o Jacint Verdaguer. Potser simplement, cal treure's la bena dels ulls, i acceptar que l'amor no és idíl.lic, però no per això l'hem de bandejar ni evitar, ans al contrari, potser simplement, cal que deixem que flueixi, i viure el moment, sense romanticismes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada