Reflexions en veu alta: "Ser o no ser escriptor/a" 2a part

 

Dedico aquest post al meu bon amic Alfons Navarret, qui em va donar la idea.

Fa uns dies, l'Arlequí va escriure una reflexió en veu alta d'escriure i ser o no escriptor/a. El meu bon amic Alfons Navarret, em va suggerir que parlés del bagatge com a lector/a. Vet aquí un gran suggeriment, que des d'aquí li agraeixo. Per què què seria de l'escriptor/a sense ser prèviament lector/a? Veureu alguna vegada, algun "famós" que es va dedicar a escriure un llibre, en una entrevista va afirmar que no havia llegit cap llibre. Potser era mentida o potser no. Però l'Arlequí es va quedar estupefacte, perquè va pensar, però és possible escriure sense haver llegit cap llibre? I mira, crec més aviat que era una resposta tramposa, perquè si ha vist pel·lícules o escoltat cançons, tot plegat està nodrit de literatura, de llibres, i de referències a la tradició literària. Per tant, no es pot afirmar a la lleugera que si algú escriu, no ha llegit cap llibre. Penso que primer som lectors i lectores, i a partir d'aquí, a l'Arlequí se li va despertar la imaginació, volent escriure narracions com les que havia llegit i que l'havien fet somniar, o més aviat, era la seva manera d'imaginar una realitat paral·lela, per oblidar el "bullying" que patia, i la mala idea que ningú no l'estimava gens. Així era com un refugi per a l'Arlequí escriure, i es nodria dia sí, dia també de llibres de literatura infantil, que la feien somniar, i en altres casos, inventar-se les seves pròpies històries. I doncs és com ha crescut com a persona, però també com a escriptora, per què es pot crear del no-res? La meva resposta és no. Tots i totes hem sentit contes, poemes, hem vist pel·lícules, hem escoltat cançons, hem admirat quadres, i tot l'art està connectat, i l'art inspira l'art, així que l'Arlequí va anar teixint el seu bagatge com a lector/a que encara continua avui, i així és com ha après a escriure literatura. Tot i així, escriure és un aprenentatge que no acaba mai, sinó que esdevé com un riu que flueix i no s'atura. Així doncs l'Arlequí segueix construint el seu bagatge cultural i així com la seva trajectòria literària, que no sap on la durà, però tampoc hi pensa o "hi pensa en va" com va dir Joan Maragall, al seu poema "La fageda d'en Jordà". I l'Arlequí sense la literatura llegida, no hauria nascut com a tal.