Enmig del pol·len que ens causa a tots i totes esternuts, i després de la "ressaca" del mes de Sant Jordi, el mes d'abril és el període dedicat a la poesia, sí, a la poesia. Molta gent avui dia té com una mena de por a llegir poemes, perquè creu que no els entendrà, perquè els sembla que només els pot captivar una història novel·lesca. Doncs com a filòloga, lectora i ara també poetessa (principiant), vull animar a la gent a que es deixi seduir pels versos, pel ritme, per la rima de poetes i poetesses que els han escrit perquè nosaltres els gaudim dins d'una catarsi il·limitada viatjant en un món d'imatges on tot pot ser bonic, però també trist, i dur, perquè en la poesia hi cap tot. Tant és així que des de fa anys, se celebra la Setmana de la poesia a Barcelona. Enguany el 14 és el dia que s'inicien aquests set dies meravellosos dedicats únicament a la poesia, perquè l'estimem, la destigem, la somniem i la necessitem per oblidar per uns instants el món caòtic en què vivim, o precisament, per no oblidar-ho però llegir versos que ens facin comprendre una mica aquest caos. I és que des dels grecs, fins a l'actualitat, la poesia està present a tot arreu, també a les cançons i a la música. De vegades potser no ens adonem de la seva presència, però hi és. És per això que celebro que aquest esdeveniment cultural estigui consolidat. Així que donem la benvinguda a la Setmana de la poesia de Barcelona 2026, i per fer-ho compartim el conegudíssim poema de Joana Raspall, "Podries" perquè no oblidem que mirar altres persones d'altres orígens amb uns altres ulls, perquè ningú determina on neix, però sí que podem comprendre que l'atzar és qui ens duu cap un camí o un altre, i per això som diferents, però al cap i a la fi, les persones sentim, somniem, estimem, vivim i morim.... Benvinguda Setmana de la poesia de Barcelona, 2026.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada