La incògnita: Qui és?

Llegeix les pistes següents i descobreix el personatge incògnita:

1. No és un home.


2. Al llarg de la seva història de ficció té tres noms diferents.


3. Un d'aquests noms és el nom d'un ocell.

Les pistes extres:

4. La seva creadora era una autora nascuda a Barcelona.

5. El títol i l'acció de la novel·la fan referència a una coneguda plaça de la ciutat comtal.

• Efectivament, Jesús Tibau. La resposta és la protagonista de la Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Enhorabona!

Itinerari brossià Ciutat Vella

Avui he pogut descobrir una altra Barcelona, gràcies a l'obra de Joan Brossa. La Fundació Joan Brossa ha organitzat un itinerari literari per la ciutat, concretament, l'itinerari Ciutat Vella, on els participants hem pogut aturar-nos a admirar i "escoltar" poemes corporis, com "El saltamartí", "El rellotge il·lusori", les lletres gimnastes, etc. I és que quan comences un itinerari de la mà d'aquest autor tan original t'endinses en una poesia tan màgica com crítica. El poeta converteix als lectors/espectadors de la seva obra en personatges actius, perquè la seva intenció és provocar la nostra participació en el seu art, que ara ha esdevingut el nostre art. Si algú passa pel Passeig de Gràcia, davant del "Saltamartí", li recomano que s'aturi, i que permeti que en Brossa el dugui a passejar pels carrers de Barcelona, a través de la seva obra corpòria.

Fòrum literari: Octubre-Novembre

Creieu que la literatura digital farà desaparèixer els llibres?

Recomana

un itinerari literari.

Teatre: El llibertí

L’altra nit vaig poder gaudir del bon teatre gràcies a El Llibertí

d’ Èric-Emmanuel Schmitt, i dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb un repartiment de luxe, amb Ramon Madaula i Laura Conejero com a protagonistes. Èric-Emmanuel Schmitt és un escriptor i dramaturg nascut a Lyon a la dècada dels 60 del segle XX. Té estudis de filosofia i es va doctorar amb la tesi “Diderot i la metafísica”.

L’obra El Llibertí presenta un Diderot, de la Il·lustració que creu en la filosofia. La peça s'inicia amb l’escena de Diderot com a model per a un retrat d’una pintora, la Madame Trebuchet El protagonista es debat entre la filosofia platònica i les dones. A partir d'aquest pretext inicial es creen diferents jocs vodevilescos, amb Madame Trebuchet i d’altres personatges femenins i Diderot, però sempre des d’una perspectiva filosòfica. Diderot filosofa sobre l’amor, les dones, el matrimoni i “la moral”. Precisament, durant el transcurs de l’obra Diderot ha d’escriure un article sobre la moral, i mai troba les paraules per definir aquest concepte tan complex, ja que la la vida i les immoralitats li passen constantment pel voltant. Finalment, Diderot desisiteix d’escriure l’article, i decideix no confiar cegament en la filosofia. I aquí, l'autor fa un remarcable joc de foscors i llums, que simbolitzen d’una banda la ingorància, i l’obscurantisme, i de l’altra, la veritat, el coneixement. La filosofia no és aplicable en el context vital. L’autor traça una brillant evolució dels diferents personatges, sobretot, Diderot i Madame Trebuchet que al final decideixen dedicar la nit a l’amor, i el matí a parlar filosòficament. I tot això està embolcallat d’una subtil ironia que no deixa indiferent a l’espectador.

Cal destacar la tasca de Joan Lluís Bozzo com a director, i Ramon i Joan Madaula, com a productors, que han sabut posar escena la peça a la perfecció. El director i els productors han captat l'obra i ens l'han trasmès tal i com l’autor la va crear. I tot això, no fóra possible sense l’actuació dels actors que l’han interpretada, especialment la dels actors: Ramon Madaula i Laura Conejero.

El Llibertí és realment una obra plena de conceptes i diàlegs filosòfics amb un personatge històric Diderot com a protagonista, enmig d’una acció vodevilesca, plena d’ ironia.
La peça és tot un exemple de teatre contemporani que ens obliga a reflexionar.

La incògnita: Qui és?

Llegeix les pistes i descobreix el personatge amagat:

a) És una dona.

b) No és un personatge real.

c) És l'amor platònic d'un autor italià.

Molt bé, antavianencs, heu desxifrat la incògnita: Beatriu l'amor platònic de Dant.
Els encertants d'aquesta incògnita són en Josep Manel i en Jesús M. Tibau. Enhorabona!

La faula de'n Narcís

Acabava de complir trenta anys. Des que va néixer duia sempre un enorme mirall al davant, penjat al coll. Cada matí, quan es vestia per anar a treballar, observava primmiradament el seu aspecte perquè fos perfecte. Sovint topava amb vianants pel carrer. Tothom se’l mirava estranyat, però ell només tenia ulls per aquell rostre.

Una nit de lluna plena, en Narcís se’n va anar a dormir amb un somriure als llavis, com sempre. Quan tancà els ulls, se li aparegué per primera vegada una dona vestida, que es deia Venus. Venus li digué: Un dia, quan menys t’ho esperis, el teu mirall es trencarà en bocins.

Aquella nit però, Narcís es va llevar sense perdre el somriure, pensant-se que allò era simplement un somni absurd. Però estava ben equivocat. Durant dues nits més, Venus se li aparegué. I en la darrera visita, va llençar una fletxa al mirall. I en pocs segons, Narcís veié com el seu altre jo s’esmicolava en milions de bocins.

L’endemà va llevar-se de malhumor. Quan va anar al lavabo per arreglar-se, no hi va trobar cap mirall. I tot seguit, començà a murmurar : Per què? Per què? Alçava les mans per tapar-se la cara, com per despertar-se del malson, però aquell malson era allí.
Aquell matí va anar a treballar ensopit. Però quan sortí al carrer, començar a veure els carrers i la gent. Ell encara no ho sabia, però en aquell moment, s’estava despertant d’un llarg hivernatge.

La incògnita: Qui és?

Troba el personatge incògnita. Les pistes:

1) No era un trobador.


2) Era d'origen valencià.

3) Va morir als vint-i-cinc anys.

La resposta és Jordi de Sant Jordi i el guanyador en Tragalletres.

Recomana

una exposició cultural.