Reflexions en veu alta: Llegir poesia sense por
Poema visual de Joan Brossa (un altre poeta estimat) Si preguntem a la gent què llegeix probablement dirà una novel·la, perquè és el gènere més llegit. I si gosem preguntar-los, llegeixes poesia? Possiblement, algunes dirien que sí, però majoritàriament dirien que no en llegeixen. En l'opinió de l'Arlequí, la gent té por a no entendre la poesia. I les persones estan equivocades, perquè la poesia se sent. Quan es llegeix poesia, entrem en un món de sensacions indescriptibles. Si recordem per exemple uns versos de Jacint Verdaguer del poema "Vora la mar": Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m'aixafa com un pes. Ens adornarem que només amb el primer, ja som en un viatge sense fi, i que ens recorda que estem vius. I si continuem esmentant poemes, avui el poeta,Jordi Llavina a les xarxes socials ha compartir uns versos de Joan Vinyoli de l'obra Llibre d'amic: Vares venir fins on jo dorm...
