Antaviana 6.0

Doncs, sí cada dia m'arriben per correu les biografies, les fotografies dels i de les entrevistats/des i ara la xifra és de 26 entrevistats/des. Moltes gràcies a tots i totes, aquest projecte el feu vosaltres, jo simplement sóc la coordinadora.

Aquí aniré penjant les propostes de títols que vagin fent els entrevistats i quan els tinguem tots, us demanaré que feu una votació per triar el més votat. Ei, sense trampes eh!I Cada cop hi ha més títols proposats, aneu fent boca: Primer títol proposat pel nostre Veí de dalt: Veus en xarxa. Segon títol proposat per Jordi Valls: Mirades d'Antaviana. Títols proposats per en Manel Alonso Català : 3.- Converses lletraferides. 4.- Plaça de les lletres 5.- Passejant per l'àgora 6.- Mirades 7.- L'esguard dels constructors de versos 8. - Opinions des del murmuri dels silencis 9. Títol proposat per Rubén Garcia Cebollero: Antaviana. 10. Títol proposat per Isidre Iturat: Veus d'Antaviana. 12. Títol proposat per David Gàlvez: Entre vistes i visions. 13. Títol proposat per Montserrat Germà Pifarré: Autors i Autores d'Antaviana. 14 i 15. Títols proposats per Toni Sala: Vam dinar amb la meva germana i La cobla de Sant Jordi. 16. Títol proposat per David Jiménez Cot: Veus que

L'última pàgina del calendari d'agost és el saboreig de les darreres hores idíl·liques al país de l'oblit. Milers de viatgers tornen amb recança a la rutina de setembre.Entrem ja al país de la nostàlgia per a recordar els dies fugissers d'estiu com un munt d'ocells que volen cel enllà.

S'obre una porta i allà el trobo. Em quedo a prop seu un instant, és inútil retenir-lo, s'ha escolat entre les meves mans, i la porta s'ha tornat a tancar.

-Una lladre de somriures! Va afirmar la flor. Aleshores, la Margarideta va recordar el segon quadre, el de la dona que somreia. No sabia si tenia cap relació, i abans que digués res, la flor va dir: -Sí, aquella dona del quadre és una bruixa. Viu dalt de la muntanya en una cabana, i s'ha endut tots els somriures... -Aniré a la cabana i els recuperaré. I aleshores va aparèixer el nan Benjamí. -Hola, Margarideta! -El nan Benjamí! -No et pensaves que et deixaria anar a sola a la cabana de la bruixa, oi?Així tots dos, van acomiadar-se de les flors, i van pujar muntanya amunt, mentre el nan li explicava que la bruixa tenia els somriures en un flascó, i que haurien de pensar un pla per recuperar-los. Quan van arribar-hi, el nan es va amagar a prop d'allà, i la Margarideta va trucar a la porta: Toc, toc! -Qui hi ha? -Va respondre una veu aparentment dolça. Sóc la Margarideta! Es va obrir la porta, i va sortir una dona molt bonica. La Margarideta no s'acabava de creure que aquella

Aquí teniu el quart fascicle: Fascicle I: Hi havia una vegada una noia que es deia Margarideta. Un dissabte al vespre d'estiu, ella estava a la biblioteca remenant i cercant un llibre que li encantés. Darrerament no li agradaven gaire els llibres, que començava, eren avorrits. Havia de trobar un llibre ple d'aventures. I vet aquí que en va trobar un. Fascicle II: La Margarideta va obrir el llibre i va començar a sortir un remolí de vent de l'interior, ella intentava escapar-ne, però es va veure baixant per una espiral de colors. Finalment, va arribar a trepitjar terra ferma, i es va trobar en una sala on hi havia tres quadres pintats. En el primer es veia el dibuix d'un paisatge on tot era verd, hi havia muntanyes, un riu i una cabana; en el segon es veia el dibuix d'una dona amb uns ulls i un somriure molt bonics i amb la mà convidava a entrar-hi, i en el tercer es veia el dibuix d'una ciutat que estava situada a una alçada considerable, amb persones que anaven

quin és el darrer llibre que has llegit? El recomanaries?

Els monstres del passat no poden amagar-te el sol naixent.

Has vessat llàgrimes, per un ahir que mai no et robarà l'oblit. Trobaràs records convertits en tresors. Ara ets tu, i el teu present.

Inauguro aquesta nova secció dedicada als músics autòctons amb el cantautor valencià Pau Alabajos:

Aquest mes, el bloc compleix quatre anys. La veritat és que quan es comença una aventura, mai no se sap fins on arribarà. Quan vaig crear el bloc, poc m'imaginava que seríeu tantes les persones que vindríeu a visitar els meus escrits, jocs literaris, entrevistes. Aquest és un espai de literatura eclèctic, on jo penjo les creacions que em m'indiquen les meves muses, i on us faig participar en diferents seccions. I el que més m'emociona és la vostra petjada en forma de comentari, perquè sempre esteu a l'altra banda, i així es desterra la idea que l'autor i el lector no es comuniquen, o no comparteixen el mateix canal. El bloc és un mitjà de comunicació i també d'opinió perquè cadascun de vosaltres, sigueu del sexe que sigueu, tingueu l'edat que tingueu, o vingueu d'arreu del món, cadascú fa seu aquest espai, i al mateix temps és també autor o autora dels escrits, de les entrevistes, dels jocs... des del moment qu

El 23 d'agost del 1912 naixia Gene Kelly. Per a homenatjar aquesta efemèride, us poso el fragment més conegut de la pel·lícula Cantant sota la pluja :

Versió de BJ Thomas: Versió de Manhattan Jazz Orchestra:

Plaça Montserrat Roig de Santa Coloma de Gramenet per a aquesta fotografia.

Logo ideat i creat per Blocs de Lletres Per tal de celebrar el centenari del naixement d'Enric Valor, us proposo un especial Troba les Paraules dedicat aquest lexicògraf, gramàtic, rondaller i sobretot persona que va lluitar per la cultura valenciana: 1. Any i comarca de naixement d'Enric Valor. 22 d'agost de 1911, a Castalla, l'Alcoià 2. De quina manera va estudiar llengua i literatura catalanes? Autodidacta 3. Títol de la primera revista on col·labora Enric Valor i a quina edat va col·laborar-hi? La revista el Tio Cuc, als 19 anys. 4. Quin és el nom complet de l'Agrupació que funda Enric Valor? Agrupació regionalista Alicantina 5. Quina és la tasca que durà Enric Valor molts anys? Recopilador de rondalles valencianes 6. En quina obra va col·laborar, Enric Valor, com a gramàtic? Diccionari català-valencià-balear 7. Per a quins dos àmbits han estat importants les obres gramàtiques d'Enric Valor? Pe

Un parell d'entrevistats ha decidit corregir la seva entrevista, i m'ha semblat bona idea. Així que si algú vol, es pot rellegir l'entrevista, i si vol corregir alguna cosa, ho pot fer, i m'envia l'entrevista corregida en un arxiu adjunt a l'adreça de correu rcanovalls@gmail.com . Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Tanco els ulls, i retorno aquells dies que guardo dins d'un bagul. Per uns instants, he cregut que aquell havien tornat.

Nanconte inspirat en un principi proposat pel Jesús M. Tibau al seu blog. No camina a les palpentes per por de caure, sinó que segueix la melodia del piano que sent a la sala de les nines.

Paco Ibáñez dóna veu al poema Canción del jinete :

L'any 1936 va ser assassinat per persones adscrites al règim franquista. Avui es compleixen 75 anys d'aquella mort que es va emportar una de les figures de la cultura més universals. Va néixer l'any 1898 a Granada, ciutat on s'emarquen dos els seus poemaris més reeixits i coneguts: "Cante Jondo", "Romancero Gitano". Més tard, es va traslladar a viure a EEUU i d'aquella experiència va néixer el poemari "Poeta en Nueva York". Va escriure obres de teatre com: "Yerma, "Mariana Pineda","La casa de Bernarda Alba" o "Bodas de Sangre". Cal dir que en moltes de les seves peces teatrals l'actriu catalana, Margarita Xirgu va donar vida a personatges com Yerma o Mariana Pineda, entre d'altres. Lorca era una persona humil, interessada en la cultura tan de l'època que va viure que es correspon amb la Generación del 27 i les Avantguardes, com de la cultura popul

Aquí aniré penjant les propostes de títols que vagin fent els entrevistats i quan els tinguem tots, us demanaré que feu una votació per triar el més votat. Ei, sense trampes eh! I les propostes: Primer títol proposat pel nostre Veí de dalt: Veus en xarxa. Segon títol proposat per Jordi Valls: Mirades d'Antaviana. Títols proposats per en Manel Alonso Català : 1.- Converses lletraferides. 2.- Plaça de les lletres 3.- Passejant per l'àgora 4.- Mirades 5.- L'esguard dels constructors de versos 6. - Opinions des del murmuri dels silencis 7. Títol proposat per Rubén Garcia Cebollero: Antaviana. 8. Títol proposat per Isidre Iturat: Veus d'Antaviana. 9. Títol proposat per David Gàlvez: Entre vistes i visions. 10. Títol proposat per Montserrat Germà Pifarré: Autors i Autores d'Antaviana. 11 i 12. Títols proposats per Toni Sala: Vam dinar amb la meva germana i La cobla de Sant Jordi. 13. Títol p

Des del dia que vaig començar a enviar correus als i a les entrevistats del futur llibre d'entrevistes, ja han anat sumant tretze biografies, i cadascun d'ells ha proposat un títol. Si algú no l'he pogut avisar per correu, només cal que m'enviï la biografia, una fotografia, la proposta d'un títol al correu rcanovalls@gmail.com Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració.

Una reunió d'aus de ciutat. Parrupegen i festegen les uns amb les altres. No hi ha ningú que els destorbi aquell bri de felicitat a la terra, i assaboreixen cada engruna fins que algú els faci bategar les ales.

L'Anna va entrar a la cuina, i en els seus ulls es reflectiren un pastís de maduixa, amb tres capes, i l'última era de galeta. Feia tant bona olor. La seva mare feia i venia pastissos a domicili. -No hi ha ningú, i si faig només una mossegadeta? Es va acostar de puntetes a la taula, i va fer una mossegadeta petita. Ai! Ara es nota molt que algú se l'ha menjat. Hauré de fer una altra mossegadeta per dissimular-ho. I així ella va anar menjant i menjant... -Ai, me l'he menjat tot i ara què faré? -Quan va venir la mare va dir: On és el pastís que havia deixat per portar avui a la senyora Molins? -Mare, jo només volia fer-li una mossegadeta, però el pastís em deia menja'm.

S'havia posat el vestit més bonic que tenia. S'havia perfumat de dalt a baix, i havia reservat hora a la perruqueria. Dona de 38 anys busca home de 45, sincer, seriós, ben educat i atractiu. Estava ben nerviosa i impacient per conèixer l'home de la seva vida. Quan el veié aparèixer per la porta li semblà veure a un personatge en 3D d'alguna pel·lícula comercial. I abans que ell s'adonés de la seva presència va decidir marxar per la porta del darrera.

Aquí teniu la segona pista: 2. És un home del segle XIX, científic i de nacionalitat anglesa i molt viatger.

Els Beatles ens recorden que El Sol sempre surt:

M'aixeco i obro la finestra. El carrer ja no és el mateix d'ahir. La fressa dels vianants passejant amunt i avall, ara són crits de baralles, de fam, d'injustícia, d'incomprensió...Cau una gota, rere una altra, i una altra... La pluja retorna el silenci al carrer, i ens regala un somriure contagiós, com si les gotes, fossin gotes d'esperança.

Per a renovar una mica el joc, afegirem una novetat: a més d'endevinar el personatge literari amagat, també heu de dir l'obra i l'autor que l'hagi creat. I la primera pista: 1. És un home.

Versió de la pel·lícula My Fair Lady: Versió de Nat King Cole: I una versió de regal, de Plácido Domingo:

No sé com he arribat a parar aquí. He vist un enciam verd estrany i oh un caminet de mel. Aaaaah, aiiiii! Inspirat en la poesia visual núm. 16 Tobogan del blog d'en Toni Prats.

Des que era ben petita, i sobretot a la facultat m'havia acostumat a llegir autors que ja feia temps que havien passat a un altre món, o autors d'aquells que sembla impossible conèixer perquè els camins mai no es troben. Actualment, estic llegint llibres d'escriptors/res propers/res com en Jesús M. Tibau, en Rodolfo Del Hoyo, un poemari d'en David Madueño...i realment aquesta nova perspectiva lectora és ben bonica. Vull dir que llegir el que hom escriu i conèixer-lo en persona, parlar-hi de literatura, i de la vida, et construeix una manera d'entendre la veu literària de l'escriptor que has llegit i amb qui has parlat. És com si s'hagués creat un cercle, un cercle que mai no es tanca, on totes les persones que ens coneixem o ens anem coneixent hi entrem, des del moment que els llegim, i al seu torn, ells i elles també ens llegeixen a nosaltres. Potser hi ha qui diu que els blocs o blogs ja estan en fase caduca, però és a trav

Mirador de l'Escala què et suggereix aquesta imatge.

Per a continuar amb la celebració del 4t aniversari, cadascú de vosaltres podeu penjar alguna cosa agradable: el nom d'una cançó, un pensament, el títol d'un poema... al bloc Antaviana.

Passejo. Sento el silenci. Totes les persianes dels establiments estan baixades al carrer tancat per vacances.

Caminava per Barcelona, enmig de la presa de la ciutat, i aleshores va aturar-se de cop, quan el va veure a l'aparador: el tocadiscos. A l'instant, a la seva dreta va aparèixer una escala, que baixava, i les seves sabates de taló la van portar cap avall. Allà es va trobar en una sala de ball dels anys 70. Eren dos quarts de dotze i al fons hi havia un tocadiscos cantant, i un munt de gent ballant al mig de la pista. Ella estava al costat d'una columna, i a l'altra banda, hi havia un jove que ella coneixia bé d'altres balls. El tocadiscos es va aturar i l'agulla va fer sonar una cançó melodiosa, i ell amb els llavis li va dir: -vols ballar amb mi? Ella amb un gest barrejat de dolcesa i candidesa li va dir que sí. Tots dos es van acostar al mig de la sala, i es van posar a seguir el ritme d'aquella melodia, i ell li anava dient paraules a cau d'orella. De sobte es va sentir les campanades del rellotge anunciant que ja era mitjanit, i la sala i l'esca

Aquí aniré penjant les propostes de títols que vagin fent els entrevistats i quan els tinguem tots, us demanaré que feu una votació per triar el més votat. Ei, sense trampes eh! I les propostes: Primer títol proposat pel nostre Veí de dalt: Veus en xarxa. Segon títol proposat per Jordi Valls: Mirades d'Antaviana. Títols proposats per en Manel Alonso Català : 1.- Converses lletraferides. 2.- Plaça de les lletres 3.- Passejant per l'àgora 4.- Mirades 5.- L'esguard dels constructors de versos 6. - Opinions des del murmuri dels silencis Títol proposat per Rubén Garcia Cebollero: Antaviana. Títol proposat per Isidre Iturat: Veus d'Antaviana. Títol proposat per David Gàlvez: Entre vistes i visions.

Fa temps se'm va acudir que podia recopilar les entrevistes fetes durant aquests quatre anys i editar-les en un llibre. Ara mateix, la majoria d'entrevistats tenen feina perquè m'han d'enviar una foto, una breu biografia i han de proposar un títol per al llibre. De moment, les persones fan els deures, però encara haureu d'esperar una mica perquè el projecte tingui cara i ulls, que diria en Pàmies.

què llegeixes aquest mes.

Fa pocs dies, amb una persona lletraferida sosteníem un debat que partia de la base del fet que hi ha escriptors que escriuen bé, però després n'hi ha que des de ben joves que demostren tenir un talent per a escriure poesia. No hem pas descobert la sopa d'all, ben cert és que cal distingir entre saber redactar correctament un text, i ser capaç d'escriure un text poètic amb l'habilitat de trobar les paraules adequades i aconseguir un conjunt harmònic i musical, és a dir, escriure un poema. Per tant aquí vindria la qüestió: tenir o no tenir talent?, que es complementaria amb aquella tant coneguda: l'escriptor neix o es fa? I en la meva opinió, és cert que cal tenir un talent per a escriure "a raig" com deia en Joan Maragall a l'Elogi de la Paraula i a l'Elogi de la Poesia , però també cal saber ser autocrític per fer la reescriptura. És a dir, que per a escriure un text literari calen: tenir la capacitat, tenir un bagatge cultural (cinema, llibres, t