Cercar en aquest blog

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Llegim amb Eduard Carmona







1. Quin fou el teu primer llibre?


El meu primer llibre no va ser un 'llibre'. Va ser un còmic de Súper López. I després tots els Súper López que hi havien publicats aleshores. Després van venir tots els còmics de Mortadel·lo i les revistes de la perruqueria de la meva mare. El primer "llibre-llibre" degué ser un de la sèrie 'Tria la teva aventura', tipus 'Més enllà de l'espai'. El primer que em va fer al·lucinar de veres va ser 'Mecanoscrit del segon origen', de Pedrolo.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?


Ara mateix llegeixo 'La espuma de los dias', de Boris Vian, així com una tria de narracions fantàstiques i de terror feta per Roald Dahl, "Les històries imprevistes de Roald Dahl" (cal aclarir que ell no és l'autor de cap de les històries, però). Però sempre rellegeixo Slawomir Mrozek i, sobretot, Vicent Andrés Estellés.


3. Quin és el teu racó preferit per llegir?


M'agrada molt llegir i escriure al tren. Abans m'hi passava moltes hores i era l'únic lloc on podia llegir o escriure. Crec que la meitat del meus poemes els he escrit al tren. També m'agrada molt començar els llibres pel matí i, si pot ser, en una terrassa prenent uns vermuts.

4. Digues un llibre que no hagis llegit.


No sé perquè, no he llegit mai una novela de Simenon.

5. Una lectura inoblidable…


'La vida díficil', d'Slavomir Mrozek.

divendres, 30 d’octubre de 2009

L'Editorial: el moviment literari català 2.0












Fa pocs dies a València, es va celebrar dins el XXI Encontre d'Escriptors dins dels Premis d'Octubre, i en aquest acte cultural es va celebrar la conferència titulada Els blogs i la literatura. El cert és que d'un temps ençà els blogs han esdevingut la nova eina d'autors que confien en un nou format per a escriure de o sobre literatura en llengua catalana. Precisament, en aquest debat l'escriptor Xulio Ricardo Trigo ha afirmat que “aviat dels blocs en direm que són els clàssics de la literatura a Internet”. I certament, les noves tecnologies han canviat la manera d'enfocar i de rebre la literatura. Segons Trigo, els blogs són un format efímer, potser sí que té raó. Però de moment, segons unes dades estadístiques el català és la vuitena llengua més emprada en aquest format digital, i cada dia neixen nous blogs que tracten de i sobre literatura. Seria agosarat per part meva dir que potser ha nascut el moviment literari català 2.0. I és que des que aquests nous espais digitals han anat prenent forma a la xarxa, han contribuït a donar a conèixer autors i autores, i oferir conferències en què molts hem pogut desvirtuar-nos com la Catosfera Literària, organitzada pel Toni Ibáñez que també ha participat en aquesta conferència amb les seves aportacions;i a partir de les quals va sorgir La primera antologia de blogs en català. I ara, a València s'ha tornat a celebrar una conferència per parlar de la literatura 2.0. Així doncs, els que hem encetat una aventura bloguera o blocaire, gràcies a la literatura i a la llengua catalana creixem, creixem gràcies als lectors i lectores que ens visiten i que opinen sobre allò que escrivim. Així, hi ha una interacció comunicativa a través de la xarxa, i això dóna molta vitalitat a aquests nous formats digitals. I no oblidem que també està naixent i ha nascut ja el llibre digital. Això no significa que bandegem els formats tradicionals: el llibre en paper, sinó que totes dues coses poden conviure i retroalimentar-se. Realment aquesta literatura és tan efímera? Això ens ho respondrà el temps.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Joc literari: 500 posts








Avui per a la celebració del post 500, en Jesús M. Tibau i jo us proposem un joc literari, al voltant de l'obra i la figura de Pere Calders, fent honor al nom d'aquest blog.

El joc consisteix a respondre quatre preguntes del pare literari dels contes catalans . Les dues primeres preguntes, les trobareu al blog del Tibau, i les dues restants aquí. Així doncs, aquí teniu les preguntes 3 i 4:


  1. Què troba el senyor ric al seu jardí?

  2. Quina era la cançó que obria l'obra de Dagoll Dagom i qui l'interpretava?


Envieu les quatre respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera sumareu punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rurals La Premsa d'Arnes.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Sentits: sentir i escoltar

Les meves oïdes es desvetllen amb el so del trànsit del matí. Sento una melodia de gotes caient contínuament a terra. Escolto la veu de Louis Armstrong (What a wonderfuld Wold) que em transporta cap a instants fugaços joiosos viscuts. Sento i escolto la teva veu, la que pronuncia el meu nom amb dolcesa. Escolto les paraules càndides d'una nena que forma part del nostre entorn. Sento diferents cops de claqueta a ritme de jazz, flamenc o música africana. Sento i escolto, escolto i sento, el món és ple de sorolls i melodies que ens conviden a viatjar dins una atmosfera inalterable i on tot és possible.


dissabte, 17 d’octubre de 2009

La descoberta: La llibreria Bertrand










Ahir al vespre gràcies a l'escriptor Rubén Garcia Cebollero, que acaba de publicar la novel·la: Ebro, 1938 vaig fer una nova descoberta: La llibreria Bertrand. Aquesta llibreria és un laberint literari. Jo era en una atmosfera màgica i plena de paraules per desxifrar. Durant uns breus instants em vaig imaginar com em sentiria si en algun d'aquests estants veiés exposat el meu llibre, si em permeteu aquest atreviment. Realment, fou una vetllada inoblidable. Gràcies per aquesta vetllada, Rubén i molta sort amb el llibre.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Llegim amb Marc Romera







1. Quin fou el teu primer llibre?

El meu primer llibre (publicat) fou "Genolls de fum", 1988, poemes, a Llibres del Mall, tot i que prèviament vaig publicar un recull de poemes ("Al balcó hi penja un bosc de colobres proscrites") en una antologia ("Bosc de colobres", 1986) publicada per Òmnium Cultural del Baix Camp.


2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?

Hi tinc:

El Casalot" de Charles Dickens
"Histoire de ma vie (Mémoires)" de Giacomo Casanova
"El llibre del desassossec" de Fernando Pessoa
"L'écriture du désastre" de Maurice Blanchot
"Diarios" de John Cheever
"Aire i sang a la butxaca" de Felip Costaglioli (poesia)
"Camins de serp" de Francesc Garriga (poesia)

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?

El silló oreller que havia estat del meu avi i que ara és al saló de lectura del casalot de Fontclara, Baix Empordà.


4. Digues un llibre que no hagis llegit.


"El paradís perdut" de John Milton.


5. Una lectura inoblidable…

"El día del Watusi" de Francisco Casavella.




dissabte, 10 d’octubre de 2009

Música i literatura: another day in paradise










L'any 1989 Phil Collins va revolucionar el món de la música amb una cançó: Another day in paradise. Aquest títol no es refereix a un paradís ideal, ans al contrari. Precisament l'esmentada cançó comença amb els següents versos:

She calls out to the man on the street
"Sir, can you help me?
It's cold and I've nowhere to sleep
Is there somewhere you can tell me?"

Una dona sense sostre demana ajuda a un home, un Lord. I aquí s'inicia una història que continua així:

He walks on, doesn't look back
He pretends he can't hear her
He starts to whistle as he crosses the street
She's embarrassed to be there


L'home no vol sentir ni escoltar a la dona; no vol veure el seu voltant i això fa que ella se senti avergonyida per la situació, i sola. En aquest instant se senten uns versos en forma de tornada:

Oh, think twice, it's just another day for
For you and me in paradise
Oh, think twice, it's just another day
For you, you and me in paradise
Just think about it

L'home és al paradís. Aquest terme és usat amb una ironia tenyida de tristesa.
L'home viu una dualitat: no vol veure la realitat, però també es pregunta com se sent ella, però ell no escolta el seu clam, aquell clam que demana ajuda. Aquest és doncs el paradís, un indret que molta gent sap que existeix i però que no vol veure ni escoltar aquells que hi han de sobreviure.
Aquesta és doncs una cançó que barreja la poesia, la melodia i la denúncia de l'egoisme de la societat davant d'aquells que necessiten ser escoltats. Qualsevol de nosaltres es pot trobar un dia qualsevol al paradís.

Joan Brossa: Què et suggereix...



















aquest poema visual?

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Troba les paraules: pistes















Aquí teniu deu pistes per trobar les paraules:


1. Cognom d'un escriptor romàntic alemany.
2. Nom d'una obra de teatre d'un dramaturg català.
3. Paraula relacionada amb l'amor cortès de la poesia trobadoresca.
4. Títol d'un conte de Mercè Rodoreda.
5. Nom d'un personatge d'una obra d'Òscar Wilde.
6. Nom i cognom d'una escriptora britànica.
7. Títol d'un dels relats del darrer llibre de'n Jesús M. Tibau.
8. Nom d'un blog.
9. Sinònim d'història d'una narració.
10. Nom d'un poeta valencià actiual i en actiu.


1. GOETHE
2. REVOLTA DE BRUIXES
3. SENHAL
4. LA SALAMANDRA
5. DORIAN
6. J ANE AUSTIN
7. A_ _ _ _ _ _ _ Ó ?
8. _ _ _ _ E 'M A _ _ _ _ _ _
9. CONTE
10. JOSEP PORCAR


El veí de dalt ja ha trobat les paraules número 5 i 9, però encara en queden vuit! El veí de dalt n'ha encertat una altra, la número 4. I no, la 3 no és ni Domina com diu el nostre veí, ni Midons com diu en Francesc Mompó. Molt bé, Francesc! En queden set. El veí de dalt i un anònim ja han descobert la paraula número 1. Sis paraules per descobrir! El veí de dalt només us ha deixat dues paraules per a vosaltres, a veure qui les endevina!

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Troba les paraules...















Aquí teniu deu pistes per trobar les paraules:


1. Cognom d'un escriptor romàntic alemany.
2. Nom d'una obra de teatre d'un dramaturg català.
3. Paraula relacionada amb l'amor cortès de la poesia trobadoresca.
4. Títol d'un conte de Mercè Rodoreda.
5. Nom d'un personatge d'una obra d'Òscar Wilde.
6. Nom i cognom d'una escriptora britànica.
7. Títol d'un dels relats del darrer llibre de'n Jesús M. Tibau.
8. Nom d'un blog.
9. Sinònim d'història d'una narració.
10. Nom d'un poeta valencià actiual i en actiu.


1. _ _ _ _ _ _ _
2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
3. _ _ _ _ _ _
4. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
5. DORIAN
6. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
7 _ _ _ _ _ _ _ _ _ ?
8. _ _ _ _ _ '_ _ _ _ _ _ _ _
9. CONTE
10. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


El veí de dalt ja ha trobat les paraules número 5 i 9, però encara en queden vuit!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

La història de l'aneguet lleig













Fa moltíssims anys, en la meva infantesa i adolescència, algú va decidir que jo era com l'aneguet lleig. I és així que quan sento la història d'un animaló que va néixer diferent de la resta, i tothom el rebutjava, em sentia com si jo fos aquell ànec, i quan trobava algú que m'estimava una mica ja era feliç. Després si recordeu el conte, aquell ànec tan injustament discriminat, creix i esdevé un bell cigne. Jo he crescut. Quan miro enrere, m'adono que de vegades la infantesa pot ser molt cruel, però arriba un dia, que tots creixem i abondonem tots aquells records, tan amargs. I ara és moment d'enterrar-los, per sempre, al fons del mar.

El debat literari: es publiquen massa llibres en català?










Aquí teniu un nou debat proposat per en Ricard:


És necessari, positiu, imprescindible, que es publiqui tant en català? O bé, és millor publicar un nombre inferior de llibres en català dels que es publiquen ara, però que siguin d'un nivell més alt que la majoria del que es publica avui dia en català, en castellà, en anglès...?

dijous, 1 d’octubre de 2009

L'Editorial: Sepharad












L'any 1985 va morir Salvador Espriu. Espriu fou un escriptor singular i polifacètic. Singular, per la seva original manera de crear poesia a través de mites com el de Sinera; polifacètic per la seva capacitat de "temptejar" tots els gèneres: narrativa, poesia i teatre. L'any 1960 publica el poemari La pell de brau, aquesta obra enceta un nou corrent literari fruit de la situació històrica del moment: la dictadura del règim franquista. Aquest nou corrent literari fou batejat per Josep M. Castellet com realisme històric. Espriu crea un mite Sepharad. Sepharad és Espanya. Tot el poemari parla d'un poble, un poble oprimit i que ha de despertar-se i lluitar envers aquesta opressió, d'aquí ve el títol La pell de brau. En aquest cas no es tracta simplement d'una obra emmarcada i sobre un context històric, sinó que aquest context esdevenia un motiu per elaborar aquesta obra i idear el mite esmentat, personificant el poble, i amb la veu del jo poètic adreçant-se a aquest poble que viu oprimit per desvetllar-lo i desvetllar-li la consciència de rebelió i de desig de llibertat. És doncs un recull poemari unitari i on res no és gratuït i que esdevé d'una banda un "document històric" i de l'altra una obra de la literatura universal en el gènere de la poesia. Tanco aquest editorial amb un dels poemes d'aquesta obra:


XLVI
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons
i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà suau
i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre
i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda llibertat.