Antaviana 4.0

Ara que ja heu fet algunes tries, ara cal fer la tria de les tries, mai tan ben dit. Us poso les propostes, i en voteu una, la que sigui més votada serà l'opció guanyadora. 1 – 7 de 7   Carme  ha dit... Bon diumenge! Sóc la primera a triar: Un paisatge muntanyenc L'alba Una fetillera despistada Una actriu de 50 anys 27 de gener de 2013 12.03   Elfreelang  ha dit... trio un paisatge urbà, mitjanit i una noia jove esmaperduda i un músic solitari!!! 27 de gener de 2013 12.14   L'Arlequí  ha dit... Bon diumenge, Carme! Gràcies per ser la primera a triar i per cert, bona tria. Elfreelang, un altre possible conte! 27 de gener de 2013 13.44   Pau Camps  ha dit... Bon dia! Aquesta és la meva tria: Una platja Mitjanit Un músic de carrer solitari Un mestre de dibuix enamorat d'una escultura femenina (molt bo! jajaja!) Una actriu de cinquanta anys 27 de gener de 2013 13.53   L'Arlequí  ha dit... Gràcies Pau! Bona tria! Ja veureu

Lectors i lectores, avui us proposo  un joc literari nou . Es tracta que jo us doni una sèrie de dades perquè cadascú de vosaltres pugui fer una tria . I quan hagueu fet la tria, jo escriuré un conte a partir de les vostres tries .  Sona bé, oi? Comencem? Els espais: 1) Un paisatge muntanyenc 2) Una platja 3) Un paisatge urbà El temps: 1) L'alba 2) Capvespre 3)Mitjanit Els personatges: 1) Un poeta apadrinat 2) Una noia jove esmaperduda 3) Un músic de carrer solitari 4) Un lladre de joies amb sentiment de culpa 5) Una fetillera despistada 7) Una actriu de cinquanta anys 8) Un estudiant enamorat i tímid 9) Un mestre de dibuix enamorat d'una escultura femenina Aquí teniu algunes dades per què vosaltres us animeu a triar, un de cada de l'espai i el temps, i de dos a nou personatges del llistat que teniu aquí. L'acció i el tipus de narrador seran a càrrec de l'Arlequí. Espero les vostres participacions!

Recordant una gran actriu, i una gran dona plena de personalitat:

Imatge extreta de la pàgina web http://www. llengilitcat.blogspot.com El passat 19 de gener del 2013, es complien 94 anys del naixement de Joan Brossa. Què podríem dir d'ell que no s'hagi dit ja. Brossa, tot i que va adoptar trets de les Avantguardes, fou un escriptor que es va anar construint la seva trajectòria i personalitat literària i artística dins la tradició cultural catalana. I és que Brossa va crear poemes seguint les normes tradicionals, però també va trencar motlles amb els poemes-objectes i la poesia visual. Jo fa uns anys, vaig descobrir gràcies a la Fundació Joan Brossa, a  la Glòria Bordons i a l'Oriol Izquierdo, qui va ser Joan Brossa. És per això que avui, i de tant en tant, aquest bloc i l'Arlequí, li dedicarem uns quants posts per a celebrar el seu naixement i la seva vàlua artística i literària. Brossa, t'estimem i et recordem.

Imatge extreta de la pàgina web http://www.eldiario.es El passat dissabte 12 de gener,  des del menjador vaig sentir una veu en off radiofònica que anunciava la mort d'Anna Lizaran. En aquell moment, em vaig quedar petrificada, no m'ho podia creure. Normalment, quan anuncien la mort d'alguna persona pública em sap greu però penso que és llei de vida. Però aquesta vegada em va suposar un "shock". Primer perquè sempre havia vist aquesta actriu amb molta vitalitat. Segon perquè la mort va ser sobtada, i tercer perquè l'he vist actuar tantes vegades, que encara que no la conegués personalment, era com si ella formés part del meu "món". El cap de setmana del seu adéu, ja volia fer un escrit en record d'ella, però la pena que sentia i sento és tan immensa que era incapaç de posar-me davant de l'ordinador i escriure res. Fins i tot, no era capaç de veure i escoltar a les notícies, com els qui la coneixien i l'estimen parlaven d'ella

Fotografia feta ahir a l'Ateneu Barcelonès, a quarts de cinc de la tarda. El passat dissabte 12 del nou any 2013 es va celebrar l'Ateneuesfera d'hivern i la primera del nou any a la Sala de Juntes, de l'Ateneu Barcelonès, l'espai històric de tantíssims escritpors/res que ens han deixat un llegat literari incalculable i inoblidable. Érem una llarga llista d'assistents-blocaires, i es van afegir a la reunió cinc blocaires més, entre ells l'escriptor Jaume Subirana, autor del bloc Flux, un bloc realment interessant. Doncs bé, una de les qüestions que va llançar l'organitzador i moderador Guillem Carbonell fou la següent:  " "tots ens obliguem a actualitzar el bloc o blog?". En aquest punt es genera el següent dubte: Actualitzar o seleccionar continguts? I és que al menys jo, tenint en compte que el meu bloc és literari i de literatura, si alguna cosa he après en aquests cinc anys com a Arlequí és que de vegades és millor esperar a ten

Imatge extreta de la pàgina web:  http://www.isaacmorera.com/esgrima-teatral/coreografies/ Ahir a les nou del vespre, el Teatre de Sagarra, s'omplia de gom a gom de ciutadans, ciutadanes i personalitats tant de la cultura com de l'Ajuntament de la ciutat de Santa Coloma. El motiu d'aquest munt de gent no era altra que la representació de Cyrano de Bergerac , l'obra d'Edmond Ronsard. Cyrano és una peça inspirada en un poeta, lliure pensador contemporani de Molière, i que com a personatge ha assolit una magnitud incalculable. Doncs bé,en la representació d'ahir, sota la direcció d'Oriol Broggi, un director que està renovant l'escena catalana, i que va fer una aposta segura amb Pere Arquillué rere el nas, el barret, la capa, l'espasa i l'art de rimar. El darrer vespre tots els espectadors vam sentir la catarsi des del principi on a escena es va fer un intent de posar dalt de l'escenari una obra, i nosaltres érem els espectadors i per tant,

Un dia to jo em vaig transformar en una flor marcida. Cada dia les flors s'esrogueïen i se'm feia dificíl respirar tal i com em deia l'Espill. Un vespre, em van robar el somriure, i jo creia que ja no podria recuperar-lo. Així que esperava que m'anès apagant, i un matí la pluja d'aigua i els raigs del Sol em van tornar el somriure.

Hem acomiadat el 2012, i hem acomiadat l'Any Calders, Tísner, Salas. Enguany entrem en un any de poetes, Espriu, com bé sabeu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners, i Rosselló-Pórcel, va néixer a Palma de Mallorca. Cadascun tenia un estil poètic genuí, però tots van lluitar, l'un per sobreviure en un món de censura i persecució de la llengua catalana, l'altre, lluitant per sobreviure d'una tuberculosi sense èxit. Sigui com sigui, deixem un any de narradors, i encetem 365 dies dedicades a la poesia, la poesia en català de la mà de Salvador Espriu i Bartomeu-Rosselló-Pòrcel. Feliç any de poetes!

Logo ideat i creat per Blocs de Lletres . El 25 de febrer del 2010, més de 300 participants de la xarxa vam participar en el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Enguany comença un nou any 2013, i tot i que, hi ha qui diu que és un any que acaba en un número de mal presagi, el cert és que és l'any, entre altres, del centenari del naixement de Salvador Espriu. Si aquell 25 de febrer molts de nosaltres vam descobrir o redescobrir la personalitat i l'obra d'aquest autor que va crear el mite de Sinera, ara tindrem 365 dies per retrobar-lo, conèixer-lo, llegir-lo, i un munt d'iniciatives que ens permeti apropar-nos a Salvador Espriu i també a la seva obra. Tingueu doncs, un feliç 2013 Espriuà.

Per començar bé l'any us deixo amb una de les darreres cançons de Bruce Springsteen, on ens recomana que ens cuidem a nosaltres mateixos. Feliç 2013 a tothom!