dilluns, 26 d’octubre de 2015

A propòsit de...


Contextualitzar o descontextualitzar una obra literària?

Creus que es pot aprofundir en una obra literària sense conèixer-ne el context?




dimecres, 21 d’octubre de 2015

Notícia literària: La magadalena de Proust




Avui al diariThe Guardian ha sortit el següent titular: Proust's memory laden madeleine cakes started life as toast,  manuscrits revealshttp://www.theguardian.com/books/2015/oct/19/proust-madeleine-cakes-started-as-toast-in-search-of-lost-time-manuscripts-reveal. 
 Què en penseu? Us canviar la concepió de la història?   Creieu que la història serial igual amb una torrada?

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Bústia de suggeriments: Suggereix



Queden pocs posts per arribar al número 1600, i voldria donar-vos l'oportunitat que vosaltres lectors i lectores, suggeriu un tema, un post, de literatura, cultura, teatre, cinema..,per quan arribi aquesta xifra. Moltes gràcies!

Recomana: contes, poemes, novel·les de literatura infantil i juvenil





Avui el Recomana, podreu recomanar obres de literatura infantil tant clàssiques com actuals.
Animeu-vos i digueu-hi la vostra.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Platea: L'idiota de Jordi Casanovas





Un dissabte a la nit, vaig anar al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Vaig seguir els rituals, donar l'entrada perquè me l'estripessin, buscar el seient a les fosques, ja que arribava tard, amb el risc de caure a causa dels talons i del meu pèssim equilibri. Un cop asseguda, a l'escenari hi havia una habitació de despatx, amb una cadira, una taula i un micro, on romania assegut el protagonista masculí, intepretat per en Ramon Madaula. Enfront d'ell hi havia una taula de despatx, amb un ordinador d'últimíssima generació, i una dona vestida amb una bata blanca.  Darrere d'ells hi havia una pantalla de televisor, que no era gratuïta. L'obra començava amb un psicotècnic fet per la dona, a l'home, entre rialles i ironies. Tot semblava una broma, fins que ella li explica que pel contracte firmat havia de contestar bé tota una sèrie d'enigmes, perquè sinó part de la seva família podria patir algun mal, i aquí és on entrava la funció del televisor per ensenyar com uns homes amb la cara tapada a anaven a la casa d'un cosí llunyà del protagonista.  Per ara, no seré jo qui us desvetlli el final de la història per si la voleu veure en alguna altra contrada on l'estrenin. Només diré que el guió era molt ben travat ja que barrejava humor negre amb escenes de tensió impredictibles. És una obra que no deixa indiferent a l'espectador/a, tant si és per dir que no li ha agradat gens, o que li ha agradat una mica, o molt. I us preguntareu per què té aquest títol tan curiós És possible que aquest títol remeti a una obra d'un gran autor rus, L'idiota de Dostoiewski. Doncs bé aquest títol evoca una reflexió sobre de quina manera ens podem deixar manipular o no per una gran multinacional per diners, sense saber si  en un carreró sense sortida.  I no puc tancar aquest post, sense lloar les magnífiques interpretacions dels dos protagonistes: en Ramon Madaula i l'Anna Sahun. Tots dos es fiquen dins del personatge i es produeix una catarsi amb els espectadors que fa que tots formem part de l'obra, i ens preguntem "qui és l'idiota?"

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Continua la història III





Caminava feliç sota les gotes d'aigua, somrient. Quan va tornar a casa xopa de la pluja, va anar a la llar de foc, volia contemplar els records cremats.  Llavors va tenir un esglai, un crit va sorgir de dins seu.  No hi havia rastre de les centres ni del foc, no  hi havia res. "Què havia passat?" No estava somniant... O sí?