diumenge, 30 de gener de 2011

El conte per fascicles: VI (darrer fascicle)

















Imatge presa de la xarxa


FASCICLE I:


Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.

FASCICLE II:

L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.

FASCICLE III:


Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.

FASCICLE IV:

Va llegir la nota en veu alta: has d'anar a una botiga de màgia, allà et deixaran unes sabatilles. Després has d'anar al port, i allà t'espera una barca i un barquer. L'Olga es va encaminar i
va trobar la botiga. El botiguer la va anomenar pel nom, i li va donar les sabatilles. -Gràcies- Li va dir l'Olga- -De res, que tinguis sort! Ella va marxar i caminant, caminant va arribar al port, allà l'esperava un home vell, prim, amb cabells blancs amb una barca.


FASCICLE V:


Em vaig despertar, i una veu em va dir: Ja hem arribat. Era el barquer que m'havia dut pel mar, fins a un bosc. On sóc? Li vaig preguntar. Som al bosc, i a dalt de la muntanya hi ha la cabana, allà trobaràs la persona que té allò que has perdut.-
No comprenia res del que em deia aquell home vell de cabells blancs, però li vaig donar les gràcies i vaig començar a caminar cap a la muntanya. Finalment, vaig arribar a una cabana, la porta era oberta i una veu d'home em va dir: -Passa, passa t'estava esperant.


FASCICLE VI:

Vaig entrar a la cabana, i aquell home que em va dir que es deia Plató em va dir:
Endavant, Olga. -Saps el meu nom? Sí, i sé perquè ets aquí i quina resposta esperes trobar.
Seu en aquesta cadira, i a través d'aquest mirall veuràs què et va passar els dies on vas pedre l'arracada. Un vespre l'Olga va descobrir que en Peter besava els llavis d'una altra dona, i va començar a córrer, fugint del seu present, i mentre corria va perdre una arracada i les sabates. Aleshores va dir un pensament en veu alta: Vull esborrar aquest dia de la meva memòria.
I el vell va prosseguí: I com vas formular aquest desig amb tanta força vas perdre fins i tot la teva identitat. L'Olga va començar a comprendre què li havia passat i li va donar les gràcies al vell. Ell li va dir que es podia quedar a sopar, i que l'endemà el barquer la tornaria a la ciutat. Abans d'anar a dormir, l'home li va tornar l'arracada i les sabates. I ella es va adormir, dient: Olga, el meu nom és Olga.

El bloc dels contes divers: Una nit màgica














Imatge d'Alessia Girassole

Hi havia una vegada una nena que es deia Tessa. Una nit d'estiu de lluna plena, sentí unes veus que la cridaven: -Tessa, Tessa. Ella estava sorpresa, perquè no sabia d'on venien aquelles veus. La curiositat va fer que ella sortís al jardí, i seguís les veus que li deien: -Vine, vine. Quan la Tessa va arribar al vell roure, només va veure un bell gronxador, unes roses vermelles i un ocell blau. -Qui ha parlat? -Nosaltres, les flors. -Vosaltres? -Sí, no t'agradaria gronxar-te i viatjar una estona? Ella no s'ho va pensar ni un segon i va pujar al gronxador. Mentre les flors la gronxaven, l'ocell blau li cantava una cançó, i ella somreia i somreia...

Faula: El jove estudiant i la rosa vermella


















Imatge presa de la xarxa


En un jardí d'una casa envoltada de natura, hi havia la rosa vermella més bella que mai ningú hagués vist ni olorat. Un dia passava per allà un jove estudiant de 17 anys i quan va sentir la dolça flaire de la flor, es va aturar davant del jardí, i aleshores els seus ulls van descobrir la meravella. -Quina rosa més bonica! Va exclamar. Se'n va anar cap a casa, però no podia dormir, només pensava en la flor, la seva flor. Aleshores va tenir una idea, al día següent va anar al jardí, i d'amagat va tallar la rosa i se la va endur. Quan va arribar a casa, la posar en un test davant la finestra de la seva habitació. Ell la cuidava cada dia, i li deia com n'era de bonica. A la nit, quan ell s'adormia contemplant-la, ella plorava i plorava. Un dia, es va acostar a la finestra un rossinyol al sentir els plors de la flor. -Per què plores rosa? -Per què aquest noi m'ha fet la seva presonera i enyoro el meu estimat jardí-. L'ocell va comprendre que si no l'ajudava es moriria de tristesa. Així amb el bec i amb molta cura es va endur la rosa i la va tornar al seu jardí. L'endemà en un jardí una rosa vermella somreia, mentre un jove estudiant escrivia poemes d'enyorança.

dissabte, 29 de gener de 2011

Jocs literaris: Troba les paraules...Solucions
















Imatge presa de la xarxa


1. Nom d'un personatge masculí de la literatura grega:

TELÈMAC


2.Títol d'una cèlebre novel·la del segle XIX:

EL ROIG I EL NEGRE

3. Nom d'una escriptora valenciana del segle XV:

ISABEL DE VILLENA

4. Nom per anomenar les obres en prosa d'Eugeni d'Ors:

ANTINOVEL·LES

5. Nom d'un autor de la literatura castellana del Siglo de Oro:

GARCILASO DE LA VEGA

6. Títol d'una obra d'Immanuel Kant:

LA PAU PERPÈTUA

7. Nom d'un corrent literari dels anys 50 del segle XX:

REALISME HISTÒRIC

8. Nom d'un símbol de la novel·la la Plaça del Diamant:

BALANCES

9. Títol d'una pel·lícula basada en una novel·la de Graham Green:

EL TERCER HOME


10. Nom d'un tòpic literari:

PARADÍS PERDUT

11. Objecte d'amor d'un personatge que viu en petit planeta:

LA ROSA

12. Nom d'un gènere literari poètic del període de les avantguardes:

CAL·LIGRAMA


13. Nom del filòsof grec que és el fil conductor del llibre "A l'altra banda del riu".

HERÀCLIT

14. Nom de la ciutat d'una obra de relats de James Joyce:

DUBLÍN

15. Cognom d'un psicoanalista que va influir en l'obra de Virgínia Woolf:

FREUD

dimecres, 26 de gener de 2011

El Bloc dels contes divers: La festa d'aniversari








Imatge de Marsha Gray


La Roser feia 6 anys el 28 de gener, li era difícil imaginar-se la xifra 6, sobretot perquè havia desistit de fer cap festa perquè no vindria ningú. Va arribar el vespre i després d'un llarg dia a l'escola, quan va arribar a casa i va pujar a l'habitació tota una colla de noies vestides en pijama li van dir: Felicitats! Primer es va quedar sorpresa, i mentre reaccionava elles li van posar el pijama, i de tant contenta que estava va començar a saltar del llit, mentre la Laia i la Jasmina ballaven un rock and roll, la Marta i la Núria jugaven a fer una "batalla" de coixins. La Roser havia tingut un somni preciós i aquell matí ja era 28 de gener...

50 anys sense Josep Maria de Sagarra: Qui era Josep Maria de Sagarra?





Logo extret de Blogs de Lletres


Enguany se celebraran 50 anys de la mort d'una de les personalitats catalanes que més ha contribuït a difondre i a cultivar la literatura en llengua catalana. Però qui era Josep Maria de Sagarra? D'entrada no fou un escriptor més que va conrear poesia, teatre, novel·la, etc., sinó que des d'un principi es va preocupar perquè des de la seva faceta de periodista i crític va contribuir en la recuperació d'un gènere que en certa manera fou arraconat d'una banda pels noucentistes, i de l'altra perquè calia construir i forjar una tradició novel·lística catalana que cuejava perquè durant tres segles la llengua va passar un segon pla gràcies a l'increment de l'ús de la llengua castellana per part d'autors tant castellans com catalans, arran del Compromís de Casp l'any 1412. Sagarra fou un dels intel·lectuals que tot i estar emmarcat inicialment dins del Noucentisme, va publicar una sèrie d'articles preguntant-se perquè no hi havia autors i perquè no s'escrivien novel·les en català. I no només això, sinó que ell va contribuir en la recuperació de l'anomenat gènere escrivint tres novel·les Paulina Buxareu, All i salobre i la més coneguda, Vida Privada, que sinó m'erro fa poc s'ha dut al teatre. Així doncs, caldrà analitzar i redescobrir la figura i l'obra de Josep Maria de Sagarra, allunyant-nos de la simplicitat de parlar d'un autor que escrivia obres en català, i intentant veure de quina manera va contribuir activament en la construcció d'una tradició literària catalana.

Jocs literaris: Troba les paraules... Les darreres pistes
















Imatge presa de la xarxa


1. Nom d'un personatge masculí de la literatura grega:

TE _ _ _ _ _


2.Títol d'una cèlebre novel·la del segle XIX:

_ _ R _ _ _ I _ _ _ _ _ _ _

3. Nom d'una escriptora valenciana del segle XV:

ISABEL DE VILLENA

4. Nom per anomenar les obres en prosa d'Eugeni d'Ors:

ANTIN _ _ _ _ _ _ _

5. Nom d'un autor de la literatura castellana del Siglo de Oro:

GARCILASO DE LA VEGA

6. Títol d'una obra d'Immanuel Kant:

LA PAU PERPÈTUA

7. Nom d'un corrent literari dels anys 50 del segle XX:

R _ _ _ _ _ _ _ H _ _ _ _ _ _

8. Nom d'un símbol de la novel·la la Plaça del Diamant:

B _ _ _ _ _ _ _ _CES

9. Títol d'una pel·lícula basada en una novel·la de Graham Green:

EL TERCER HOME


10. Nom d'un tòpic literari:

PARADÍS PERDUT

11. Objecte d'amor d'un personatge que viu en petit planeta:

LA ROSA

12. Nom d'un gènere literari poètic del període de les avantguardes:

CAL·LIGRAMA


13. Nom del filòsof grec que és el fil conductor del llibre "A l'altra banda del riu".

HERÀCLIT

14. Nom de la ciutat d'una obra de relats de James Joyce:

DUBLÍN

15. Cognom d'un psicoanalista que va influir en l'obra de Virgínia Woolf:

FREUD

dilluns, 24 de gener de 2011

Jocs literaris: Troba les paraules... Algunes pistes
















Imatge presa de la xarxa


1. Nom d'un personatge masculí de la literatura grega:

_ E _ _ _ _ _


2.Títol d'una cèlebre novel·la del segle XIX:

_ _ _ _ _ _ I _ _ _ _ _ _ _

3. Nom d'una escriptora valenciana del segle XV:

ISABEL DE VILLENA

4. Nom per anomenar les obres en prosa d'Eugeni d'Ors:

A _ _ _ I _ _ _ _ _ _ _

5. Nom d'un autor de la literatura castellana del Siglo de Oro:

GARCILASO DE LA VEGA

6. Títol d'una obra d'Immanuel Kant:

LA PAU PERPÈTUA

7. Nom d'un corrent literari dels anys 50 del segle XX:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

8. Nom d'un símbol de la novel·la la Plaça del Diamant:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ ES

9. Títol d'una pel·lícula basada en una novel·la de Graham Green:

EL TERCER HOME


10. Nom d'un tòpic literari:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ T

11. Objecte d'amor d'un personatge que viu en petit planeta:

LA ROSA

12. Nom d'un gènere literari poètic del període de les avantguardes:

CAL·LIGRAMA


13. Nom del filòsof grec que és el fil conductor del llibre "A l'altra banda del riu".

HERÀCLIT

14. Nom de la ciutat d'una obra de relats de James Joyce:

DUBLÍN

15. Cognom d'un psicoanalista que va influir en l'obra de Virgínia Woolf:

FREUD

diumenge, 23 de gener de 2011

dissabte, 22 de gener de 2011

Jocs literaris: Troba les paraules...
















Imatge presa de la xarxa


1. Nom d'un personatge masculí de la literatura grega:

_ _ _ _ _ _ _


2.Títol d'una cèlebre novel·la del segle XIX:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

3. Nom d'una escriptora valenciana del segle XV:

ISABEL DE VILLENA

4. Nom per anomenar les obres en prosa d'Eugeni d'Ors:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

5. Nom d'un autor de la literatura castellana del Siglo de Oro:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


6. Títol d'una obra d'Immanuel Kant:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

7. Nom d'un corrent literari dels anys 50 del segle XX:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

8. Nom d'un símbol de la novel·la la Plaça del Diamant:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

9. Títol d'una pel·lícula basada en una novel·la de Graham Green:

EL TERCER HOME


10. Nom d'un tòpic literari:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

11. Objecte d'amor d'un personatge que viu en petit planeta:

LA ROSA

12. Nom d'un gènere literari poètic del període de les avantguardes:

CAL·LIGRAMA


13. Nom del filòsof grec que és el fil conductor del llibre "A l'altra banda del riu".

HERÀCLIT

14. Nom de la ciutat d'una obra de relats de James Joyce:

DUBLÍN

15. Cognom d'un psicoanalista que va influir en l'obra de Virgínia Woolf:

FREUD

Creació poètica: Retorn al país de mai més

















Imatge presa de la xarxa


Quan et mires al mirall
trobes marques
dels dies viscuts.

Dins del teu esguard nítid
hi ha amagat en Peter Pan,
que de tant en tant
s'escapa al país del mai més.

dimarts, 18 de gener de 2011

El Bloc dels contes divers: Efectes secundaris









Il·lustració de Lyn Boyer.

Un matí, el mico va baixar de l'arbre i va trobar un recipient que no havia vist abans. Algú li havia parlat que existien éssers que vivien en una mena de selves plenes d'edificis, i que tenien objectes estranys. Va mirar què hi havia dins del recipient, i va olorar-ne l'interior. Aquella olor el va captivar i en va beure, al cap de poc, el lloro va veure el mico rient, i va pensar: -Què li passa aquest? I es va acostar i va veure el recipient, així que també es va animar a tastar aquell beuratge. Al cap d'uns minuts el mico anava saltant i cantant d'un arbre a l'altre rient, i el lloro el seguia mig marejat, i cantant a ritme de singlots.

dilluns, 17 de gener de 2011

Post 960: La meva secció preferida: Les entrevistes


















Imatge presa de la xarxa


L'Agost d'enguany serà el 4t aniversari d'aquest blog o bloc com ho preferiu. Una de les seccions que més m'agrada és el de les entrevistes. Primer va néixer l'entrevista dels escriptors/res, el Qüestionari, després vingué l'entrevista dels i de les lectors, Llegim amb i el 2010 L'entrevista blocaire, i el 2011 naixerà una nova secció dedicada a entrevistar escriptors/res joves i no gaire coneguts que acabin de publicar un llibre. Sempre m'ha agradat fer entrevistes, quan tenia 16 anys i fins als 18 vaig tenir una secció d'entrevistes en una revista local de la meva ciutat on resideixo, i vaig entrevistar gent molt interessant. I ves per on he arribat fins aquí, i he continuat aquest gènere que ens permet conèixer a persones i la seva tasca en la cultura catalana. Moltes gràcies a tots i totes els i les que us heu deixat entrevistar per l'Arlequí.

diumenge, 16 de gener de 2011

L'entrevista blocaire: Sílvia Maestro d'un Bloc dels contes divers









Aquí teniu la primera entrevista blocaire de l'any 2011. La Sílvia Maestro del Bloc dels contes divers ha contestat molt amablement les meves preguntes:
  1. Quin any vas crear el teu primer bloc?


    Vaig crear el meu primer blog “contes divers” el juliol de 2009.

  1. Bloc o blog?

    Tot i que m'ha costat una mica acostumar-me a veure blog sense que em fessin mal els ulls..., ara m'agrada més que no pas bloc.

  1. Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

    Sí, clar! Però reconec que jo alimento menys del que m'agradaria als altres blogs ja que el poc temps del qual disposo no m'ho permet. I em sap greu. M'agrada molt passejar per altres blogs i deixar-hi petjada, ho faig sempre que puc.

  1. Què t'ha aportat el bloc?

    Bàsicament el blog m'ha aportat moltes alegries. Cada vegada que m'envien un conte sento una emoció interior que m'encanta, llegir els diferents contes a partir de la mateixa imatge també m'encurioseix molt, per veure les diferents versions...Saber que alguns dels contes es llegeixen a la ràdio o que algú ha arribat a publicar algun recull a partir dels contes que ha escrit per al blog...són notícies que satisfan molt! Rebre comentaris de felicitació per la bona iniciativa en la creació del blog...Tot això dona molta força i ànims per seguir, tot i la feinada...I, evidentment, el que també m'ha aportat el blog és poder conéixer, encara que de moment només de forma virtual, moltíssima gent amb empenta i dedicació, amb ganes i il.lusió per escriure i aportar un bon gra de sorra.


  1. Cita un bloc i digues per què

Tot i que ara ja no està “actiu” perquè era un projecte de durada limitada ja que, com el nom del blog indica, només arribava a 365, el blog “365 contes”, creat per la Bajoqueta ha estat una mica com la mare del meu blog ja que crec que sense el descobriment d'aquest no existiria el meu. Per això cito aquest!








dissabte, 15 de gener de 2011

Llegim amb David Gálvez Casellas




















1. Quin fou el teu primer llibre?

Llibre llibre, així de veritat, atapaït de lletres i amb més de cent cinquanta pàgines... Possiblement fos Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain. Era una versió castellana. En dos volums. Gairebé m'hi quedo. Però en aquell moment ja havia llegit infinitat de tebeos i còmics de la Marvel. Aproximadament per aquella época devia començar a llegir també adaptacions en format juvenil de novel·les. No sé segur si va ser primer Huck Finn o El mundo perdido de Sir Arthur Conan Doyle i El misterio del cuarto amarillo de Gastón Leroux.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?

A la tauleta hi tinc:

Dones d'Andorra (
Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu): transcripcions de converses amb dones (ja de certa edat) d'Andorra
Papelitos (Julio Cortázar): llibre de petits texts o apunts de Cortázar (quaderns, sobretot) en format d'edició no venal, regal de la seva primera dona (l'Aurora Bernárdez)
The Pyramid (Henning Mankell): les primeres aventures del famós inspector Kurt Wallander
Assignment in Andorra (May Mackintosh): una raresa en forma de llibre de policies i serenos

Blaus a la deriva (Manel Gibert): poesia d'un company del Col·lectiu Portella

Luppo Alberto e l'offcina delle erbe: un còmic de Silver que em van regalar aquest estiu a Itàlia

Guia't 2010-2010: una guia de recursos socials del poble en què visc, Sant Julià de Lòria

El sueño del Celta (Mario Vargas Llosa): recent regal de Nadal que encara no he pogut encetar

Il deserto dei tartari (Dino Buzzati): un altre regal d'aniveri italià, a penes començat

Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans (Joan Amades): el títol és prou explícit, penso

Papeles inesperados (Julio Cortázar): edició de tetxs rars i/o inèdits preparada pel meu amic Carles Álvarez Garriga

Emmanuel College Magazine 2009-2010: revista del meu antic college de Cambridge

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?

M'és igual. A tot arreu em va bé: al llit, al sofà, a la parada del bus, sota una figuera... No m'agrada llegir al water, però.

4. Digues un llibre que no hagis llegit.


No he llegit cap llibre de l'Albert Salvador.

5. Una lectura inoblidable…

Rayuela (J. Cortázar), El Quijote (Cervantes), The Waste Land (TS Eliot), Berlin Alexanderplatz (Alfred Döblin), An Imaginary Life (David Malouf), Un metge rural (Franz Kafka), La casa verde (Vargas Llosa), Gulliver's Travels (J. Swift), Ficciones (Jorge Luis Borges), Moby Dick (H. Melville)...

dijous, 13 de gener de 2011

Creació poètica: Regala'm un somriure




Regala'm un somriure,
que esborri les meves llàgrimes.

Regala'm un somriure,
i jo el guardaré en una capseta
perquè mai s'escapi.

Regala'm un somriure,
i jo et regalaré
aquest poema.

dimecres, 12 de gener de 2011

Microconte: L'últim cafè























Imatge presa de la xarxa

Aquell vespre jo estava esperant-lo al bar de sempre, per fer el cafè i deixar que les hores es fonguessin, simplement xerrant. Des del moment que et vas asseure, vaig intuir que aquell seria el nostre últim cafè. Quan el vaig veure allunyar-se enmig de la boira, una veu interior li va dir: adéu.

dimarts, 11 de gener de 2011

25 sense Espriu: L'abast de l'homenatge a Espriu






















Logo extret de Can Blogs de Lletres.


Fa aproximadament un any, un bon dia, arrel d'un comentari que em va deixar el Víctor Pàmies on em deia que després de l'homenatge a Joan Amades, venia Salvador Espriu. Així sense adonar-me'n ja estava penjant en aquest blog, la meva llar literària i virtual, un text i un logo extret de can Blogs de Lletres, cedit clar, per Josep Porcar, on convidava a la blogosfera a participar en un homenatge el dia 22 de febrer del 2010 per a commemorar els 25 anys de l'absència d'aquest escriptor tant estimat per tots i totes nosaltres. Avui per sorpresa meva he descobert que aquesta iniciativa ha servit perquè un blog dedicat a la moda, dediqués un post a homenatjar algú. M'he quedat meravellada de la força i l'abast que pot tenir la xarxa i el món dels blogs per fer arribar el missatge de molts de nosaltres que aquella setmana vam voler recordar Salvador Espriu i la seva immensa obra.

El Qüestionari: Pere Martí




















Aquí teniu la primera entrevista per a escriptors/res del 2011 a l'escriptor Pere Martí que ha contestat amablement El Qüestionari.


1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Jo diria que Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne (en castellà en aquell temps, és clar), tot i que també recordo especialment les Pàgines viscudes de Josep M. Folch i Torres.


2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

De molt jove, quan vaig començar a col·laborar a la revista del meu poble, Sant Quirze de Besora, titulada Rebombori.


3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

En bona part sí, tot i que em decantaria més per la Teoria de l’Ham poètic de Josep Carner que, molt i molt sintèticament, fa que la inspiració cal aprofitar-la i treballar-la.


4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

De la nacional jo diria que Josep Carner. De la universal, possiblement Shakespeare.



5. Digues una cita literària.

Doncs una que per desgràcia cada vegada sembla que es tingui menys en compte, per part de molts escriptors, i això que hauria de ser gairebé la divisa de tots: “La teva ànima és la teva llengua.” (Baltasar Porcel)

diumenge, 9 de gener de 2011

Els cinc sentits 2011: Gust



















Imatge presa de la xarxa

Petit tast de frescor i amarga dolçor per al paladar.

Joc literari: Troba les paraules, Solucions


















Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu les solucions del primer Troba les paraules de l'any 2011. Moltes gràcies a tots i totes per participar-hi.


1. Nom de dues composicions poètiques d'origen japonès conreades per Riba i Espriu al segle XX.

HAIKÚ I TANKA


2. Nom d'un conjunt de versos isosil·làbics d'igual rima.

VERSOS MONORIMS


3. Nom d'un tipus de versos que no rimen fonèticament.

VERSOS BLANCS O LLIURES


4. Nom d'una figura retòrica que és un desajustament entre una uniitat sintàctica i un vers.

ENCAVALCAMENT

5. Mot o frase que és igualment llegit d'esquerra a dreta o a la inversa.

PALÍNDROM


6. Figura retòrica que és una successió d'idees, que expressen un sentit directe i un de figurat.

AL·LEGORIA

7. Substitució d'un mot o expressió considerat tabú.

EUFEMISME

8. Variant del joc de paraules que ajunte dues sil·labes de dues paraules diferents per fer-ne una de nova.


CALAMBUR


9. Recurs literari que idealitza un poema, un personatge, un fet.

MITE


10. Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.


PERSONIFICACIÓ

Joc creatiu: Tria un final



















Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu el principi d'un conte breu i ara vosaltres podeu proposar el final que vulgueu:

Un dia que treia la roba de la secadora, un copet sense voler va fer que les calcetes vermelles que es va comprar per la nit de cap d'any caiguessin al pati del veí de baix. Ella que era tan tímida va desitjar que aquell moment fos un somni. Però no, les calcetes de color carmí eren allà terra, i ella s'havia de decidir a fer alguna cosa.

El Bloc dels contes divers: T'explicaré un conte











Imatge d'Ingrid Lefevre

A partir de la imatge proposada per Un Bloc dels contes divers, he fet aquest conte:

Una vegada hi havia una sirena que volia convertir-se en una princesa. No sabia com fer-ho, i anava pensativa, i es va topar amb una bruixa, una bruixa que tothom sabia que era dolenta. La sirena li va explicar el seu anhel, i ella va somriure i va pensar aquesta és la meva, podré tenir una veu per cantar i seré famosa. Així que la bruixa li va dir que sí i la sirena la va seguir fins al seu cau, que s'amagava molt al fons del mar. Aleshores mentre la bruixa estava preparant la poció, la sirena es va adormir durant un instant: Ella era davant d'un príncep bell, però notava alguna cosa estranya i es va mirar, i oh, ja no tenia aquella cua tan bonica que sempre la duia per mars i oceans. La bruixa la va despertar dient-li: -Vinga, sirena, beu-te aquesta poció i et convertiràs en una princesa. Ella li va respondre: -M'hi he repensat, ja no vull ser princesa, i així és com vaig tornar al mar, la meva casa.

dissabte, 8 de gener de 2011

Joc literari creatiu: Tria

















Vaig trobar aquesta imatge per internet, i és realment interressant veure quina combinació de paraules va fer la persona que ho hagi ideat. A partir d'aquí farem el joc literari creatiu d'avui:

Tres paraules que t'agradin, t'inspirin...

divendres, 7 de gener de 2011

Joc literari: Troba les paraules...


















Imatge presa de la xarxa

Aquest és el primer Troba les paraules del 2011, i per això serà una mica especial perquè
trobareu definicions relacionades amb la mètrica, la versificació i les figures retòriques.



1. Nom de dues composicions poètiques d'origen japonès conreades per Riba i Espriu al segle XX.

HAIKÚ I TANKA


2. Nom d'un conjunt de versos isosil·làbics d'igual rima.

VERSOS MONORIMS


3. Nom d'un tipus de versos que no rimen fonèticament.

VERSOS BLANCS O LLIURES


4. Nom d'una figura retòrica que és un desajustament entre una uniitat sintàctica i un vers.

ENCAVALCAMENT

5. Mot o frase que és igualment llegit d'esquerra a dreta o a la inversa.

PALÍNDROM


6. Figura retòrica que és una successió d'idees, que expressen un sentit directe i un de figurat.

AL·LEGORIA

7. Substitució d'un mot o expressió considerat tabú.

EUFEMISME

8. Variant del joc de paraules que ajunte dues sil·labes de dues paraules diferents per fer-ne una de nova.


CALAMBUR


9. Figura retòrica que idealitza un poema, un personatge, un fet.

_ _ _ _


10. Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.


Personificació

dijous, 6 de gener de 2011

Reflexions en veu alta: Iniciatives blocaires

















D'ençà que vaig crear el blog Antaviana desconeixia i desconec les possibilitats de la blogosfera. Contínuament, sorgeixen blocaires amb propostes perquè tots i totes els que portem la literatura a les venes ens animem a participar. Per començar en Jesús M. Tibau amb els jocs literaris, alguns d'ells creatius, ens anima a despertar la nostra creativitat per fer un joc col·lectiu. Si seguim pel camí blogsfèric, recordarem els Convits Estiuencs que ens proposa cada estiu el senyor Francesc Mompó Valls. I encara hi ha més: la blocaire Jomateixa ens va proposar l'Auca dels blogs, i recentment el joc de nadal. La darrera proposta interessant és la que surt del bloc dels contes divers, que a partir d'una bonica il·lustració d'una ballarina, molts i moltes ens hem animat a inventar-nos un conte per a nens i nenes. Felicito aquests blocaires perquè amb les seves iniciatives originals fan que la blogosfera no només sigui un espai virtual i prou, sinó que ens comuniquem i li donguem vida a la literatura en català. Qui sap si d'aquí a un temps, algun/a estudiós/a de la literatura catalana considerarà aquests blocs i la nostra tasca com un tema d'estudi del moviment literari català 2.0.

dimecres, 5 de gener de 2011

El conte per fascicles: I-V

















Imatge presa de la xarxa


FASCICLE I:


Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.

FASCICLE II:

L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.

FASCICLE III:


Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.

FASCICLE IV:

Va llegir la nota en veu alta: has d'anar a una botiga de màgia, allà et deixaran unes sabatilles. Després has d'anar al port, i allà t'espera una barca i un barquer. L'Olga es va encaminar i
va trobar la botiga. El botiguer la va anomenar pel nom, i li va donar les sabatilles. -Gràcies- Li va dir l'Olga- -De res, que tinguis sort! Ella va marxar i caminant, caminant va arribar al port, allà l'esperava un home vell, prim, amb cabells blancs amb una barca.


FASCICLE V:


Em vaig despertar, i una veu em va dir: Ja hem arribat. Era el barquer que m'havia dut pel mar, fins a un bosc. On sóc? Li vaig preguntar. Som al bosc, i a dalt de la muntanya hi ha la cabana, allà trobaràs la persona que té allò que has perdut.-
No comprenia res del que em deia aquell home vell de cabells blancs, però li vaig donar les gràcies i vaig començar a caminar cap a la muntanya. Finalment, vaig arribar a una cabana, la porta era oberta i una veu d'home em va dir: -Passa, passa t'estava esperant.


Microconte: El dia esperat












Imatge presa de la xarxa

Finalment, arribaria aquell primer moment que havia desitjat i somniat tantes vegades sota els llençols blancs. Ella no podia contenir els nervis, però no podia esparar ni un minut més. D'ençà que havia passat per aquell carrer i havia sentit el perfum, se n'havia enamorat. Aquell era el dia esperat entre ella i la xocolata a la tassa amb xurros.

dimarts, 4 de gener de 2011

Conte per adults: El darrer ball
























Imatge de Rachelle Anne Miller



S'havia posat a ballar davant d'ell, sense pensar que aquell era el seu darrer ball. Ell estava quiet, i emmudit, amb el seu vestit de soldat, i la seva única cama. A poc a poc, s'hi anava acostant, hipnotitzat per l'harmonia dels seus peus, quan de sobte aquell ninot els va empènyer i van fer ballar el darrer vals abans de ser engolits per les flames.

Un dia de pluja

























Imatge de Rachelle Anne Miller



Aquesta és la meva proposta per a El Bloc dels contes divers:

Era una tarda de pluja de tardor i estava sola a casa. De sobte vaig sentir una música que venia de l'habitació de dalt. Una mà invisible em va empènyer a pujar les escales. Vaig entrar a la cambra de les joguines, el piano estava tocant sol i els meus peus van començar una dansa que jo no havia ballat mai. Al meu costat, hi havia una nina i un ós de pelux que picaven de mans seguint el meu ritme, i jo vaig continuar dansant fins que va sortir el sol.

dilluns, 3 de gener de 2011

Any Maragall: La grandesa de l'obra maragalliana















Imatge presa de la xarxa


Joan Maragall fou una persona polifacètica en la cultura catalana del tombant de segle XIX-XX. Cada vegada que estudio la biografia i l'obra d'aquest home em meravello i descobreixo encara coses noves. Fou un escriptor que va evolucionar des dels seus inicis fins als darrers dies en la seva trajectòria poètica, contruint així el corpus poètic maragallià. I és que l'autor de l'Elogi de la Paraula va deixar escrits molts poemes que s'emmarquen en diversitat de corrents literaris del moment a Catalunya i a Europa que es vinculen amb la seva evolució interior i social. Un dels exemples més clars de la seva evolució és El comte Arnau, una obra que pren un mite històric català amb ressons romàntics i que Maragall construeix en tres parts diferents, parts que estan relacionades amb tres períodes culturals i personals. Així, doncs la grandesa de l'obra maragalliana és que la seva poesia sempre està en una constant recerca de nous camins, i en alguns casos beu de la tradició catalana i clàssica precedent, però sempre innovant i aportant elements d'originalitat. És difícil triar un text poètic, perquè en cada creació poètica Maragall va fer petites obres mestres que fan d'aquest autor un dels poetes catalans del segle XX més destacables per la seva singularitat. Singularitat perquè va construir un cosmos poètic, que bevia de diferents corrents literaris europeus contemporanis i coetanis, però sempre des de la seva perspectiva pròpia, que construeix al mateix temps una mena d'essència poètica que per anys que passin mai ens cansarem de llegir, rellegir, analitzar, recitar...

Poesia visual: Els ulls de llegir

Digue'm





















què llegeixes aquest mes?

diumenge, 2 de gener de 2011

Creació literària: Dins del mirall

























Un dia li vaig dir adéu a la nena poruga i callada.
Avui li dic hola a la dona que em mira.

Dia del Tirant 2011: La primera novel·la catalana moderna























Imatge presa de la xarxa



El 1460 es va publicar la novel·la Tirant Lo Blanc. Joanot Martorell va escriure una de les obres narratives que barreja diversitat d'elements de comicitat, erotisme, d'aventures... Recordo que vaig fer una primera lectura a COU en la versió reduïda, i a la universitat vaig llegir l'autèntica.
Des del primer moment, em vaig adonar que aquella obra no és només una novel·la cavalleresca, que s'allunya del Rei Artús, sinó que l'autor va construir un argument, en un marc històric coetani , amb uns personatges ben dibuixats. Tots aquests ingredients em van captivar des del principi fins al final. L'obra combina episodis bèl·lics amb episodis eròtics plens de comicitat. Quan Tirant s'emora de Carmesina, l'autor crea una tensió eròtica i còmica que fa que el lector/a vulgui arribar fins al darrer capítol per esbrinar si ell conquistarà Carmesina. Crec que aquesta és una gran obra narrativa perquè és la primera, després de la magna obra de Ramon Llull i d'Ausiàs March, que empra la llengua catalana com a llengua de cultura per a escriure literatura. Se sap que el Tirant fou una novel·la traduïda en diferents idiomes i per tant es va difondre per Anglaterra, Itàlia... Crec que és per això que avui podem celebrar el Dia del Tirant 2011.

dissabte, 1 de gener de 2011

Any Maragall: Les minves de gener de Joan Maragall

















Imatge presa de la xarxa


Aquí teniu un poema per donar la benvinguda al mes de gener del 2011:

Les minves del gener
Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.