Post 960: La meva secció preferida: Les entrevistes

-

















Imatge presa de la xarxa


L'Agost d'enguany serà el 4t aniversari d'aquest blog o bloc com ho preferiu. Una de les seccions que més m'agrada és el de les entrevistes. Primer va néixer l'entrevista dels escriptors/res, el Qüestionari, després vingué l'entrevista dels i de les lectors, Llegim amb i el 2010 L'entrevista blocaire, i el 2011 naixerà una nova secció dedicada a entrevistar escriptors/res joves i no gaire coneguts que acabin de publicar un llibre. Sempre m'ha agradat fer entrevistes, quan tenia 16 anys i fins als 18 vaig tenir una secció d'entrevistes en una revista local de la meva ciutat on resideixo, i vaig entrevistar gent molt interessant. I ves per on he arribat fins aquí, i he continuat aquest gènere que ens permet conèixer a persones i la seva tasca en la cultura catalana. Moltes gràcies a tots i totes els i les que us heu deixat entrevistar per l'Arlequí.

Comentaris

  1. c.18 de gener del 2011, a les 8:56

    Quina feinada! 960 entrades?

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls18 de gener del 2011, a les 10:58

    Benvinguda a l'Antaviana, Carla! Gràcies! Dels quatre anys de blog han sortit 960 entrades.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació