Dia del Tirant 2011: La primera novel·la catalana moderna

-






















Imatge presa de la xarxa



El 1460 es va publicar la novel·la Tirant Lo Blanc. Joanot Martorell va escriure una de les obres narratives que barreja diversitat d'elements de comicitat, erotisme, d'aventures... Recordo que vaig fer una primera lectura a COU en la versió reduïda, i a la universitat vaig llegir l'autèntica.
Des del primer moment, em vaig adonar que aquella obra no és només una novel·la cavalleresca, que s'allunya del Rei Artús, sinó que l'autor va construir un argument, en un marc històric coetani , amb uns personatges ben dibuixats. Tots aquests ingredients em van captivar des del principi fins al final. L'obra combina episodis bèl·lics amb episodis eròtics plens de comicitat. Quan Tirant s'emora de Carmesina, l'autor crea una tensió eròtica i còmica que fa que el lector/a vulgui arribar fins al darrer capítol per esbrinar si ell conquistarà Carmesina. Crec que aquesta és una gran obra narrativa perquè és la primera, després de la magna obra de Ramon Llull i d'Ausiàs March, que empra la llengua catalana com a llengua de cultura per a escriure literatura. Se sap que el Tirant fou una novel·la traduïda en diferents idiomes i per tant es va difondre per Anglaterra, Itàlia... Crec que és per això que avui podem celebrar el Dia del Tirant 2011.

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau2 de gener del 2011, a les 17:31

    la vaig llegir fa moooolt de temps, però des de l'apassionada recomanació que me'n feu Gerard Vergés tinc ganes de tornar-lo a llegir

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls2 de gener del 2011, a les 17:38

    Hola Jesús! Aquesta novel·la és de les que es fan rellegir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació