Antaviana 4.0

Enguany es compleixen setanta-cinc anys de la mort de Virgínia Woolf. Woolf és una de les escriptores que forma part de la literatura moderna, juntament amb autors com Marcel Proust o James Joyce. Ella va emprar tècniques narratives novedoses com el monòleg interior, per posar un exemple. L'any 1929  Virgínia Woolf va publicar l'obra A Room of one's Own. El títol d'aquest assaig sintetiza la seva tesi: les dones no disposaven d'un espai propi per a escriure. L'escriptora anglesa nanalitza els factors: 1)  Elles no tenien una tradició literària, 2) no tenien llibertat i 3) tampoc tenien autonomia econòmica. També analitza que aquestes dones tenien una vida i un cercle social limitat, ja que no podien viatjar pel món. Això dificultava el fet que poguessin escriure novel·les, perquè els resultava complex reflectir el mirall de la vida en les seves obres.  Les dones s'imaginen el passat a través de les seves mares. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4,

Per a celebrar el Dia Mundial del Teatre us proposo uns mots encreuats. Animeu-vos a participar-hi. 1.        Tragèdia  amb nom de dona de Sòfocles. 2.        Peça de teatre breu de caràcter burlesc. 3.        Cognom d’un dramaturg ru

Un any més se celebra el Dia Mundial dels escenaris, les llums, els decorats, actors i actrius, directors/res i com no dramaturgs/gues. Sí, celebrem el Dia Mundial del Teatre. Si fem una mica d'història, sabem que el teatre ja formava part de la cultura de l'antiguitat (egipcis, grecs, romans). L'art de representar és un art universal que traspassa fronteres i períodes, i ha anat evolucionant a noves formes sense perdre'n l'essència.  El Teatre pot fer riure, plorar, pensar... Quan seiem a les butaques, deixem de ser espectadors i formem part de les obres, dels personatges dins d'una gran catarsi.  Des de ben petita, vaig veure l'Antaviana de Dagoll Dagom, i em vaig enamorar dels contes de Pere Calders, i de la paraula màgica. Per això avui, aquest bloc té aquest nom. Brindem pel teatre!

En memòria de tots/totes els qui han perdut la Vida en una   guerra, un atemptat,...  Tot és fosc i silenciós, a cada passa sento el darrer alè dels qui han clos els ulls. El meu plor esdevé un riu, d'on neix un pont, serà el pont de l'esperança?

Avui com cada any se celebra el dia mundial de la poesia catalana a internet. La xarxa s'omplirà de versos d'autors de la tradició literària. Jo enguany, vull reivindicar les dones que escriuen poesia. Per això, us proposo que per a celebrar aquest dia tan especial us animeu a penjar versos,  poemes sencers, rodolins, etc. de poetesses catalanes ja siguin de l'època dels trobadors o de les més actuals. Jo us penjo un poema d'una autora que he descobert llegint-la amb els alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Joan Brossa. Es tracta de Joana Raspall que a més de ser una autora força actual, va escriure moltes poesies per ser llegides o recitades per nens, nenes i nois/noies de 12 anys cap amunt.   LA ROSA  Per fer més duradora la gràcia al jardí,  atura la mà!  No cullis la rosa!  La que ara és desclosa  mai més pot florir.  Concert de poesia