També
Adriana Ferran Pardines, la poeta dels petons, ens fa arribar un poema per a l'ocasió:
PÀTRIA SACRA
Torna Sant Jordi a les urnes
amb paperets plens de noms
i Santa Llúcia ho contempla
amb la plàtera dels ulls.
La Mercè està joiosa
perquè té florit el Mas
i Sant Nicolau riu la indústria
i Sant Pancràs els jornals.
Catalunya està de festa
d’alteritat amb els sants
i Montserrat ens admira
les creences i la sang.
Visca Catalunya!
Adriana Ferran (la poeta dels petons)
Enviat per Onatge:
Al llaurat de la ferida...
Pluja.
Abraçada
de felicitat.
Brisa de desig.
Llavis de poema.
Rellotge de sol
a temps de lluna.
Pessic de temps
a les fulles dels arbres.
Arracades a la llàgrima.
Petó corcat a la
fusta del temps.
Plou als sembrats
de la meva pell.
Fruit a l’abraçada profunda.
Aixada al llaurat de la ferida.
Poema enviat per Marta Farreras, la qual també ens ha fet arribar la imatge d'aquest post,
Salvador Espriu (1913- 1985)
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)
25è ANIVERSARI DE LA MORT DE SALVADOR ESPRIU
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.
(1966)
Enviat per Juan Antonio Millón:
Vaig llegir per primera volta Espriu al BUP, quan apreniem Literatura i veiem aparèixer als nostres llibres unes altres escriptures, que em van deixar conmogut. Recordo des d´aleshores, els versos d´aquella Pell de Brau: "Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills".
Després vingueren altres llibres poètics i altres escriptures narratives i dramàtiques de Salvador Espriu.
Volguera com a record exposar ací un poema del llibre Mrs. Death:
VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ
D´un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d´un noble,
antic color de plata.
Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extinguides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
Trist i lliure, camino,
davant la mort que mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.
Enviat per Josep-Joan Rosselló: EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
