L'Editorial: post número 604

-







Aquest és el post número 604. Gràcies a la commemoració del 25è aniversari sense Espriu i tots els apunts que heu anat enviant i enllaçant als vostres blocs, l'Arlequí ha traspassat els 600 apunts de i sobre literatura. Quan em vaig iniciar en aquesta aventura, el bloc Antaviana era un espai per a publicar alguns textos que tenia al calaix. Després vaig anar incorporant seccions d'entrevistes, de jocs literaris, els editorials, participacions a homenatges a escriptors catalans i darrerament vaig impulsar modestament l'acte commemoratiu a Salvador Espriu. A partir de l'homenatge del 22 F aquest espai ha esdevingut una finestra oberta per a molta gent, amb la qual tenim en comú el record i l'interès per la personalitat i l'obra de Salvador Espriu, una de les persones de la cultura catalana més especials. Ara ja no es tracta d'una suma de posts, i prou. Aquest bloc s'ha convertit en un indret on tothom i totdon podeu fer les vostres aportacions. Això demostra que internet sí que pot tenir un bon ús, sobretot perquè els blogs de i sobre literatura en català i catalans han adquirit molta presència i formen part de la blogosfera. La blogosfera és una galàxia cibernètica que ens permet comunicar-nos, i en aquest cas mitjançant la literatura catalana i universal.

Comentaris

  1. Clidice27 de febrer del 2010, a les 11:10

    Moltes felicitats per tot! el post, l'iniciativa Espriu, la ràdio, la televisió :) és fantàstic! una abraçada :)

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls27 de febrer del 2010, a les 13:04

    Moltes gràcies per tot Clidice! Una abraçada :)

    ResponElimina
  3. Víctor Pàmies i Riudor27 de febrer del 2010, a les 14:49

    Després d'Espriu has esdevingut meiàtica. Sort que el llibre era d'abans, o t'haurien acusat de ser una autora mediàtica, creada pels mèdia. :-)

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls27 de febrer del 2010, a les 14:56

    No, no, sí sóc molt tímida. Tot ha vingut sense que jo ho busqués ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació