25 sense Espriu: Els precedents
Durant els mesos de gener i febrer han estat intensos per a l'Arlequí, a partir de l'homenatge a Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort. Gràcies a aquesta commemoració més de 300 blocaires ens han permès i ens permeten descobrir i redescobrir la figura i l'obra del creador del mite de Sinera. Arrel d'aquest èxit inesperat, en Vicent Partal em va convidar a la tertúlia de l'Internauta. Però hi ha uns precedents, que fins ara no havia esmentat, perquè aquests dies han estat tant intensos que se m'havia oblidat dir com va començar la iniciativa de l'homenatge espriuà. Poc després de l'homenatge a Joan Amades, vaig penjar un post on parlava de les casualitats, i en aquest post en Víctor Pàmies em va deixar el comentari que llegireu, que va ser el fil que jo vaig agafar i a partir d'aquí es va moure tota la blogosfera literària i encara avui es mou per recordar l'obra d'un gran escriptor, Salvador Espriu. La idea és que aquest homenatge l'iniciés una persona amb un blog literari, i així va ser com l'Arlequí es va convertir en la impulsadora de la celebració blocaire dels 25 sense Espriu, sempre però, amb l'assessorament i el suport inalculables de l'autor del bloc Raons que rimen. Moltes gràcies, Víctor!
Hi ha coses que comencen i mai se saben on s'han iniciat.
ResponEliminaQue ho preguntin per exemple als perits que han de determinar on ha començat un foc.
El que va començar amb un innocent joc de blogs, quan trenta-i-pocs blogaires vam comentar una imatge del diccionari Collins on sortia la definició de la paraula polaco com a català en el sentit despectiu, ha crescut i s'ha consolidat.
La prova de foc i la consolidació real d'aquesta manera d'enfocar els homenatges va ser amb l'homenatge a Joan Brossa i l'Ablogcedari. Joan Sala, de la Base de badades, i els editors del Diccitionari vam emprendre la feixuga tasca d'organitzar un homenatge també d'esquenes a les institucions, que mai ens han fet costat (ni cas).
Ara, amb Carles Riba, Joan Amades i aquest últim d'Espriu ja hi ha una marca consolidada i gairebé no cal dir res a la gent perquè hi participi: convocatòria per un dia i una hora determinades, fer un escrit el màxim de fidel de l'estil de cada blog participant i després fer un recompte i poder anar botant de blog a blog, comentant i gaudint de la composició coral.
Roser, la teva participació ha estat molt important. T'ho comentava al Facebook. Has permès fer un tomb important a aquests homenatges, trencant el cercle endogàmic en què ens trobàvem.
Hi ha hagut altres elements que han fet que l'homenatge creixés, però crec que enfocar-lo des del blog Antaviana ha estat una de les claus.
Gràcies!
Gràcies als dos, sou genials.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Víctor! Moltes gràcies a tu Helena per la teva participació!
ResponEliminaGràcies a vosaltres dos. És patètic veure el poc ressò -per no dir nul- que ha tingut en els mitjans de comunicació, com per exemple TV3..., que dista molt de ser la nostra televisió.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
En col·laboracions, en Parèmies és el rei. I aquest cop li ha sortit una perfecta companya!
ResponEliminaPotser faig tard... però he penjat al meu blog un homenatge a en Salvador Espriu avui...
ResponEliminaGràcies Onatge, i Puigmalet. Adbega mai es tard per a recordar a un gran escriptor com Espriu des de la blogosfera!
ResponEliminaEp, felicitats per la feina que heu fet (i molta!) però recordeu també que aquests homenatges calen profundament en la catosfera perquè els seus protagonistes ens han aportat alguna cosa, i cadascú ho expressa a la seva manera, en plena llibertat i aquest és el secret!
ResponEliminaCrec que aquestes mogudes, a més de divertides, serveixen per apendre una gran quantitat de coses que ignoràvem!
Gràcies per l'esforç de tots dos treballant colze a colze, sense vosaltres no hagués estat possible!