Antaviana 4.0

L'Associació colomenca de literatura, el Col·lectiu Perplexitat i la Llibreria del Carrer Major han unit forces per crear i organitzar les Jams poètiques . Es tracten d'unes sessions que es convoquen el darrer dissabte del mes, i on hi ha un poeta que dóna el tret de sortida recitant poemes tant seus com d'altres poetes. Ahir 25 de febrer, a les portes de rebre el mes del solstici de primavera, l'Àngel Pla presentava el Jam Recital Polipoètic titulat Cosmopolis. Es tracta d'un conjunt de poemes dedicats a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, i els darrers afers polítics: el cas Pretòria, i alguns dels seus implicats més directes, com el Príncep Maquiavel, a qui tots els assistents a la sessió poètica d'ahir sabrem de qui es tracta. Així l'Angel Pla al Taller del pintor Miquel Àngel Para, ple de pintures fetes, a mig fer, per fer i d'estris (pinzells, i pintures) i un rellotge amb l'hora avançada i aturada, va començar llegint el poema Poble de Miqu

Imatge presa de la xarxa Un matí d'estiu em vaig llevar estranya. Davant del mirall d'Alícia, vaig notar com si em faltés alguna cosa, però la son no em permetia veure més enllà. Vaig sortir al carrer per anar a treballar, i només donar la primera passa, vaig adonar-me que tohom em mirava amb cara d'estupefacció, i rubor. Sentia les veus d' algunes criatures que cridaven: -aquella noia va despullada. -s'ha oblidat la roba! -És boja!- I aleshores davant d'un aparador, vaig veure que aquelles paraules no eren cap invenció. Estava despullada! Jo ja ho sabia i no em sorprenia. Per què ho trobava normal? No era jo sempre qui s'assegurava sempre de sortir al carrer ben arreglada? Llavors, perquè només veure'm al mirall no vaig fer cap crit? Davant la mirada de tants ulls i l'eco de tantes veus vaig còrrer fins arribar a casa. Vaig obrir l'armari, oh! Era buit On eren les peces de roba? I les sabates? Hauria de quedar-me a casa per sempre? I aleshore

La mort de Sardanàpal , extret de la Wikipèdia i inspirat en l'obra de Lord Byron. "El què caldria per trobar un tema és llegir un llibre capaç d'inspirar i deixar sortir l'estat d'ànim". Amb aquestes paraules escrites en un dietari, Eugène Delacroix relacionava l'art de la inspiració pictòrica amb la literatura. I és que Delacroix, nascut l'any 1798 a França va ser un pintor romàntic que va entendre que la inspiració de l'art de la paleta i del pinzell no estava gens renyida amb la ploma, el full i la lletra. Així doncs, al llarg del seu trajecte dins el món de l'art, Delacroix es va deixar seduir per molts escriptors des dels clàssics grecoromans com Ovidi, a qui li va dedicar un quadre Ovidi a casa dels escites , o la representació d'un dels personatges més significatius de la literatura dels déus grecoromans, Medea furiosa , amb una sèrie de quadres, on el pintor mostra la imatge de la famosa dona amb un punyal i els seus dos fills,

Us faig la correcció d'una de les dues pistes. Disculpeu l'errada. Les dues encertants de la Incògnita del mes de febrer són la Carme , i la Lectora corrent. Gràcies per la vostra participació. 1. El conte es diu "Carnaval" i està a Vint-i-dos contes, no a La meva Cristina i altres contes . 2. L'autora és Mercè Rodoreda.

Imatge presa de la xarxa Aquí teniu dues noves pistes perquè pogueu esbrinar en la incògnita del mes de febrer. 1. La peça literària és un conte que es titula com una coneguda festa de disfresses, i està dins d'una obra de narrativa breu La meva Cristina.. . 2. L'autora és una coneguda escriptora del barri de Sarrià, a qui se li va dedicar tot un any d'activitats en homenatge a la seva obra i personalitat.

Imatge presa de la xarxa I aquí teniu la incògnita del mes de febrer, on haureu d'esvrinar: el títol d'una peça literària, el conjunt de l'obra on es troba l'esmentada peça i l'autor/autora del llibre. I aquí teniu les dues primeres pistes: 1) La peça literària és un conte. 2) L'autor no és un home.

Iniciativa d el McAbeu i del Blog de l'Assumpta. Fa bastants anys em vaig llegir Oliver Twist , la primera lectura ja em va captivar i impressionar com l'autor sabia descriure l'ambient, els personatges i sobretot fer una trama plena d'intriga de manera que des de l'inici semblava que jo fós a l'Anglaterra de finals del segle XIX. La segona vegada que vaig topar amb aquesta novel·la, encara vaig aprofundir en la vida que viu Oliver, i tots els personatges que el maltracten per ser orfe de mare, i sense pare conegut, i sense anell de casada precisament per això des de l'hospici i el propi metge el maltracten, cosa que no millora quan el porten a treballar a la funerària. Quan decideix escapar d'allà a peu, i desganat s'encamina cap a Londres. Allà toparà amb nens de 10 o 12 anys, que estan governats pel jueu Fagin, i pel malvat Bill, acompanyat pel seu gos, i també per dues prostitutes que també formen part d'aquesta banda criminal. La novel·la

Imatge presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge? Microconte del Rafel

Imatge presa de la xarxa què llegeixes aquest mes?