dimarts, 7 de febrer del 2012

Dickens 2012: Oliver Twist: el llibre i la pel·lícula.











Fa bastants anys em vaig llegir Oliver Twist, la primera lectura ja em va captivar i impressionar com l'autor sabia descriure l'ambient, els personatges i sobretot fer una trama plena d'intriga de manera que des de l'inici semblava que jo fós a l'Anglaterra de finals del segle XIX. La segona vegada que vaig topar amb aquesta novel·la, encara vaig aprofundir en la vida que viu Oliver, i tots els personatges que el maltracten per ser orfe de mare, i sense pare conegut, i sense anell de casada precisament per això des de l'hospici i el propi metge el maltracten, cosa que no millora quan el porten a treballar a la funerària. Quan decideix escapar d'allà a peu, i desganat s'encamina cap a Londres. Allà toparà amb nens de 10 o 12 anys, que estan governats pel jueu Fagin, i pel malvat Bill, acompanyat pel seu gos, i també per dues prostitutes que també formen part d'aquesta banda criminal. La novel·la tot i que té moments duríssims acaba bé, ja que Oliver és adoptat per un senyor i fins i tot és tal la bondat del nen que s'entristeix quan veu la forca, on serà penjat Fagin.

També he vist el film basat en la novel·la de Dickens dirigit per Roman Polanski. Polanski ha sabut copsar l'essència de l'autor britànic i plasmar-la en la pantalla, en l'ambientació, la caracterització física i psíquica dels personatges i la cruesa de certes escenes de la trama. I és que Dickens era autor de finals del segle XIX, podríem dir que dins del Realisme, ja que des d'una omnisciència, la veu narradora ens narra una història plena de detalls sòrdids, cruels en una etapa humana crucial: la infantesa, i ho sap retratar amb tanta precisió que aconsegueix que qualsevol lector/a que entri dins de la novel·la, no quedi indiferent i fins i tot, capítol rere capítol estimem l'Oliver per la seva fortalesa, pel seu coratge i perquè al llarg de la novel·la fa un viatge d'aprenentatge psicològic: des de la seva bondat fins al descobriment de la maldat de cadascun dels personatges que va coneixent i que el van endurint. Així es pot dir que Dickens dóna vida a un personatge: Oliver Twist, i Roman Polanski li dóna presència i veu.

14 comentaris:

fanal blau ha dit...

Jo m'he llegit David Copperfield i he disfrutat moltíssim de la lectura!

McAbeu ha dit...

No he llegit el llibre però si que vaig veure aquesta versió cinematogràfica que cites i em va agradar força. M'alegra que ens diguis que respecta força l'essència de l'original, és una cosa que no passa sempre.

jomateixa ha dit...

jo he triat un altre llibre perquè ja n'havia vist la peli.

Thera ha dit...

La pel·lícula l'he vist i la veritat és que coincideixo amb el que dius. La meva lectura ha estat una mica diferent, però també m'ha apropat molt a un món molt proper als interessos de Dickens.

Garbí24 ha dit...

sembla que ets força coneixedora del tema

Roser Caño Valls ha dit...

Fanal Blau, jo he vist la pel·lícula de David Copperfield i em va agradar molt.

McAbeu, crec que sí que el director respecta l'essència original, perquè si llegeixes el llibre i veus el film és com la posada en escena del primer.

Jomateixa, està bé llegir un altre llibre i haver vist la peli.

Thera, celebro que coincidim en el tema de la peli, i cert és que un bon llibre sempre ens acosta més a l'autor per llegir-ne més llibres.

Garbi24, no sé si sóc coneixedora o no, jo he explicat el què he après de les dues lectures i de veure el film.

Elfreelang ha dit...

Jo m'he llegit Grans esperances que es veu que també té pel.li...bon post!

Montse ha dit...

Vaig veure la pel·li i em va agradar molt. Dickens + Polanski/ Polanski+ Dickens, un bon tàndem per convertir una gran obra literària en ua bona pel·lícula.

Musicals apart :)

Anònim ha dit...

Jo, he vist la película i no vaig poder contenir les llàgrimes.
No sé si heu sentit mai que Dickens va haver d'anar a treballar a una fàbrica de betún quan només era un nen degut a que el seu pare estava a la pressó per deure-li 3.50 euros amb un forner. Dons crec que Dickens va voler en certa manera autoretratar-se en la obra, escriure una mena d'experiència però de manera diferent, així dons va escriure el llibre d'Oliver Twist, un nen que més o menys tenia la mateixa situació social, que sobreviu gràcies al seu coratge i astúcia.

Roser Caño Valls ha dit...

Elfreelang Dickens era un gran autor i ben segur que cada obra és motiu de milers de posts i també de versions cinematogràfiques.

Montse, tens raó!

Claudia Wand, gràcies per la informació, ben segur que tots i totes hem après encara una mica més d'aquest gran autor.

Assumpta ha dit...

Justament Oliver Twist és un dels que no he llegit (ja veus quina "dickensiana" més "novata" que sóc)... tot i que conec la història per alguna adaptació al cinema que van passar per la televisió (però tampoc recordo haver-la vista sencera, imagina) :-)

En tot cas, m'agrada saber que es fan versions fidels als llibres, perquè jo m'empipo molt quan veig que agafen un títol conegut i el canvien, l'adapten, el retoquen i, finalment, no s'assembla gens!

Moltíssimes gràcies per la teva participació! :-)

Casa Inhòspita ha dit...

Arlequí t'escric per fer-te saber que VilaWeb ofereix cada setmana la traducció inèdita de Josep Tebé de Bleak House de Charles Dickens.

Aquí podeu trobar el primer lliurament
http://www.vilaweb.cat/noticia/4004442/20120423/casa-inhospita-celebrant-lany-dickens-fascicle-fascicle.html

Twitter @casa_inhospita
Facebook: http://www.facebook.com/casainhospita

Bona lectura,

Cristian.

Roser Caño Valls ha dit...

Moltes gràcies, Cristian, per la informació i el link.

Bona lectura.

bertii ha dit...

El llibre està molt bé, però la pel·licula encara millor