Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Que hi ha ocells a prop i tenen fred.
ResponEliminaPilar, continuo.
ResponEliminaTrepitjant la neu,
emprenen de nou el vol.
deixant petjada.
Pilar, molt bonica la imatge.
ResponEliminaMontse, bona idea continuar el què ha començat la Pilar i molt bonic també és!
El desgel esborrarà
ResponEliminael record de les petjades,
si camines sobre neu.
Però duraran, en mi,
les teves empremtes.
Ho sento, però no seré tan poètica com les comentaristes que m'han precedit. En aquesta imatge veig un ocell que té gana; de lluny li ha semblat veure alguna cosa comestible, però quan s'hi ha apropat s'ha adonat que era un tros de metall i ha girat noranta graus per seguir buscant. (Això voldria dir que l'ocell no és una garsa; altrament hauria agafat l'anell i l'hauria dut al seu niu.) Hi veig però una altra història: com ha anat a parar damunt la neu aquell anell? L'ha llençat algú, per despit, perquè ja no el volia dur en el dit?
ResponEliminaQuè veig: petjades d'un ocell damunt la neu i un anell perdut.
ResponEliminaQuè em suggereix: El Camí de Sant Jaume, nevat (ja ho sé, que fóra impossible que les fletxetes grogues es transformessin en senyals blancs de neu, però per alguna cosa està la imaginació, no?)
jo, de poeta, res! (tothom ho sap) però m'ha fet gràcia participar...