La incògnita del mes: Febrer 2012, Noves pistes

-



















Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu dues noves pistes perquè pogueu esbrinar en la incògnita del mes de febrer.

1. La peça literària és un conte que es titula com una coneguda festa de disfresses, i
està dins d'una obra de narrativa breu La meva Cristina...
2. L'autora és una coneguda escriptora del barri de Sarrià, a qui se li va dedicar tot un any d'activitats en homenatge a la seva obra i personalitat.

Comentaris

  1. Carme Rosanas17 de febrer del 2012, a les 16:16

    L'escriptora és Mercè Rodoreda...

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls17 de febrer del 2012, a les 18:10

    Carme, ja has encertat l'autora. Felicitats! Només et falta el títol del conte, i l'obra on es troba.

    ResponElimina
  3. Lectora corrent17 de febrer del 2012, a les 18:58

    vaig llegir fa anys "Le meva Cristina i altres contes". Però com que no estic molt al corrent de les festes de Carnaval, no se m'acut quin conte pot ser. Si jo hagués de nomenar una festa de Carnaval amb el nom d'un conte d'aquest recull, potser l'anomenaria "La salamandra" per allò que és un animal que canvia d'aspecte (de color, en realitat). Té un conte que es diu "Carnaval", però en un altre recull.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls17 de febrer del 2012, a les 20:08

    Lectora corrent has encertat les altres dues pistes, he fet un post per rectificar l'errada del títol del llibre on està el conte Carnaval, Vint-i-dos contes. Gràcies i enhorabona!

    ResponElimina
  5. Lectora corrent18 de febrer del 2012, a les 0:50

    No t'amoïnis, que la meva errada encara ha estat més grossa: confondre el camaleó --l'animal que canvia la coloració de la pell-- amb la salamandra, que és de color negre i groc molt viu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació