L'Article: la literatura i el mar

El passat divendres vaig tenir l'ocasió de veure el programa Thalassa al canal 33, dedicat a la literatura i el mar, dins la Setmana de la Lectura i la Literatura de Televisió de Catalunya. La veu en "off" de l'esmentat programa anava esmentant autors com Jules Verne, Joseph Conrad, Herman Melville, entre d'altres; i algunes de les seves obres, l'argument i l'acció dels quals se situen al mar. Així em vénen al cap, un parell de contes del recull "La meva Cristina i altres contes" de Mercè Rodoreda, com "El mar", i el conte que dóna títol a l'obra esmentada relacionats amb aquest tema literari universal. En tots els relats i les novel·les l'element comú és la relació complexa de l'ésser humà amb el mar, una relació que esdevé una lluita d'aquell per sobreviure en un espai inabastable i ple de perills que el poden abocar a la soledat o a la mort. El mar és un món ple de dualitats: calma, i perill; bellesa i misteri, és a dir que el mar ens ofereix unes infinites possibilitats literàries. Unes possiblitats literàries que ja va deixar escrites Homer a l'Odissea, on el mar és el personatge que durà Ulisses a un viatge ple d'adversitats de retorn a la seva illa natal, Ítaca.

L'enigma: més pistes

Aquí teniu noves pistes per descobrir el títol enigma d'aquesta obra:

a) La novel·la és una novel·la cavalleresca.
b) Està escrita en una llengua romànica.
c) El seu autor és anònim.

Molt bé Clyris, la resposta d'aquest enigma és Curial i Güelfa d'autor anònim. Enhorabona!

La clau

Des de sempre jo tenia una porta tancada amb clau. Un dia, l'atzar va fer que em topés amb algú, i aquell algú sense jo adonar-me de res, va trobar la clau, i va obrir aquella porta. Quan tu la vas obrir, la clau va caure dins del mar.

L'Article: De la impremta al llibre electrònic

Durant el segle XV l'alemany Johannes Gutenberg va inventar la impremta. En aquella època fou un instrument en certa manera revolucionari, perquè llavors els escriptors d'arreu del món escrivien llargues obres ja fossin narratives, de teatre o de poesia i si en perdien l'original, aquella obra es perdia en el no-res. Quan va aparèixer aquest invent, la transmissió de la literatura va fer un gran pas. I aquest pas fou una mena de pont per arribar als primers ordinadors, des dels quals els autors i autores podem avui imprimir còpies, i còpies, amb el risc és clar que per una raó o vàries (un virus, un error humà, etc) aquell original també es perdi en el no-res. El passat 17 de maig a Vallromanes es va presentar un llibre en paper de textos de blogs La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català. Així doncs, som a un pas dels anomenats llibres electrònics tal i com alguns "profetes" visionen. Realment aquest pas tecnològic suposa un avenç ja que ens acostem a la literatura anomenada 2.0, la literatura del present i també del futur. Algú pot preguntar-se poden conviure els llibres de tapes dures i els llibres electrònics, en un món on sembla que tot es llegeix per internet o per ordinador? Jo crec que els llibreters i els lectos saben i sabem molt bé que sí, que en aquest món totes dues coses poden conviure harmoniosament, perquè són dues formes diferents de llegir, però totes dues són eines de transmissió de la literatura d'avui i de demà. Tot i això, res no hauria estat possible sense l'invent de la impremta d'en Gutenberg, que fou qui ens va obrir el camí que ara trepitgem.

L'enigma

Avui encetem nova secció al bloc amb aquest joc. Es tracta de descobrir el títol d'una obra a partir d'una sèrie de pistes:


a) És una "novel·la" escrita en l'època medieval.
b) L'obra magnifica un rei de la Corona d'Aragó.
c) El seu autor tenia un gran coneixement de l'Humanisme italià.

Ressaca de la Catosfera Literària

Sempre havia tingut al cap la imatge d'uns quants escriptors consagrats parlant del llibre que es publicava. Ahir però aquesta imatge es va trencar quan vaig arribar a Vallromanes, amb ma mare, ma germana i la meva neboda, una futura lectora de blocs/blogs i de literatura en català. Vam entrar al Casal, i allà tots els autors podíem anar adquirint els exemplars reservats. Després vaig saludar en Toni Ibañez, un dels culpables de LCL. Seguidament, els autors i autores i acompanyants vam passar a la sala d'actes, i vam seure. Allà vam veure cares conegudes de blogaires, com la de'n Jesús M. Tibau, amb qui ens vam saludar. Un cop van apagar els llums, vam poder veure per una pantalla, el pròleg del llibre en paper, i tots i cadascun dels 100 blocs participants, mentre sentíem cançons de jazz en directe. I no podia faltar una bona presentadora com la Marina Martori. Primerament van pujar a fer la presentació "oficial" en Saül Gordillo, en Marc Vidal, en Toni Ibañez i en Jordi Ferré. I després de la mà de l'actor Jaume Comas vam sentir fragments d'alguns dels blocs/blogs participants. I el més emotiu fou la foto de família dels 37 autors/autores assistents. No oblidem pas l'absència desafortunada d'en David Madueño, el nostre Llunàtic. I per acabar la festa, vam gaudir d'un bon piscolabis de tapes variades i bon vi, mentre els autors i autores intentàvem aconseguir el repte llençat per la Marina, d'aconseguir les 37 signatures. Algú les va aconseguir? En definitiva, fou un dia inoblidable i l'inici d'una bona amistat entre blogaires, gràcies a la literatura feta a la xarxa i en llengua catalana.

100 blogaires a Vallromanes

Queden unes hores perquè l'esperadíssima presentació de LCL a Vallromanes sigui una desvirtualització dels 100 blogaires que humilment hi hem participat. Realment aquest és el primer relat de l'Arlequí o l'Antaviana que sortirà en la llum en format paper, gràcies al Llunàtic. I això em fa una il·lusió díficil de descriure en paraules. El bloc dia a dia, m'ha obligat a escriure contínuament, ja que havia tingut una època que vaig estar a punt de deixar d'escriure. Diuen que un/a és escriptor/a quan només llevar-se pensa en l'acció d'escriure. I avui gràcies al bloc, i a la interrelació amb d'altres blocs literaris i de literatura cada dia penso en què escriuré. I sobretot, el més gratificant sou els lectors i lectores que visiteu i llegiu els posts que vaig publicant. I sou vosaltres els crítics i crítiques i la raó de ser de la meva vena d'escriptora. I és per això que avui, viuré una no petita com diu en Jesús M. Tibau, sinó gran felicitat quan vegi el fruit d'aquests nou mesos en un llibre, on comparteixo espais de paper amb 99 blogaires o bloguers més, perquè tots i totes formem part de la literatura 2.0.

El Qüestionari: Toni Ibañez

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

“Màrius Torres, Poesies” (Clàssic Catalans Ariel, 1981), amb pròleg de Pere Gimferrer.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Els anys que vaig viure fora de Catalunya (1982-1984) vaig redescobrir la meva llengua materna i vaig començar a escriure-la…

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

És evident que les muses existeixen, però la inspiració pot venir de qualsevol lloc: la lluna, la pluja, una música, un estat d’ànim, etc. Sense treball seriós, profund i constant no aconsegueixes res a la vida.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Fernando Pessoa.

5. Digues una cita literària.

“La chair est triste, hélas, et j’ai lu tous les livres” (Stéphane Mallarmé). Traducció: “la carn és alegre i encara em queden un fotimer de llibres per llegir.”

Barcelona Poesia: Joan Brossa, poeta de la imatge

Des d'avui, la Fundació Joan Brossa presenta una exposició d'obres del poeta barceloní, sota el commissariat de Maria Lluïsa Borràs, i amb la producció de la Diputació de Barcelona.

Aquesta exposició té i ha tingut un caràcter itinerant, ja que va començar l'any 2005 al Prat de Llobregat, i ara arriba a Barcelona, i dins la setmana de la Barcelona Poesia.

En aquest recorregut itinerant, podrem mirar i/o admirar poemes objecte, litografies, pel·lícules i fins tot aquells més tafaners podran anar a l'espai de documentació i conèixer més dades de'n Joan Brossa i la seva obra poètica.

Aquesta exposició és doncs un passeig per perdre'ns en la poesia brossiana.

LCL a l'internauta

El passat dissabte 10 de maig, Vicent Partal va convidar a en Toni Ibañez al programa radiofònic L'internauta a propòsit de la imminent publicació de La catosfera literària. Primera antologia de blogs en català, que es presentarà el proper 17 de maig, a les 19:00 hores, al Casal de Vallromanes. El programa també va comptar amb l'opinió via telefònica de Jordi Ferré d'Edicions Cossetània. L'entrevista fou realment molt interessant ja que es van posar sobre la taula vàries qüestions com per exemple el futur de la literatura anomenada 2.0 en el panorama cultural català, o també del fet que dins l'antologia esmentada on hi participem 100 blogaires, es va diferenciar entre escriptors que escriuen literatura i els que escriuen sobre literatura. En qualsevol cas, allò que ens uneix aquests blogaires és la literatura en català, al marge de fronteres ideològiques i geogràfiques, tal i com va dir en Toni Ibañez a l'internauta. Crec que comença a sorgir un conjunt de gent que volem trencar amb els autors mediàtics, o els autors que viuen dalt de l'Olimp cultural. Ara s'haurà de veure on ens durà la iniciativa d'aquest llibre en paper digitalitzat.

La primera porta

Era a punt de deixar la ploma, els folis i la literatura cansada d'escoltar dures crítiques que m'empenyien a l'abisme,. Un dia s'obrí una primera porta, quan per casualitat vaig trobar per la xarxa la revista Literària. Rere aquesta revista, hi havia un director, Alfons Navarret i Xapa, i ell fou qui em brindà la primera oportunitat de publicar un conte. I aquella primera porta em va fer rescatar la meva veu literària de les deixalles. I d'aquí a 8 dies sortirà a la llum el meu primer conte en format paper a La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català. Quan s'obre una porta, sempre se n'obren d'altres.

Renéixer

Un matí d'abril vaig trobar en el banc d'un parc un llibre. Quan el vaig obrir, entre les pàgines vaig trobar pètals, vermells i marcits, d'una rosa. He deixat les pàgines del llibre, el meu darrer espai vital. A poc a poc, l'alè se'm va apagant, apagant...

LC1 i LC2 Ja els tenim

Presentació del llibre "La catosfera literària" Primera antologia de blogs en català

Fòrum literari: Maig-Juny

Creus que la crítica literària influeix decisivament en l'èxit o el fracàs d'una obra?

Aniversari Antaviana: Joc Mercè Rodoreda

A continuació us anotaré una sèrie de paraules relacionades amb Mercè Rodoreda.
Heu de dir quina relació tenen aquestes paraules amb aquesta escriptora barcelonina.

1. Sant Gervasi.
2. L'exili.
3. Miralls.
4. Diamant.
5. Kafka.
6. Les flors.
7. Verdaguer.
8. Joan Oliver.
9. Crim.
10. Teresa Valldaura.

Escèptica ha dit...

1. El barri on va nàixer.
2. Va marxar a l'exili, a França, el 1939.
3. Mirall trencat.
4. La Plaça del Diamant.
5. Les metamorfòsis: per exemple, a La Plaça del Diamant la protagonista en un moment determinat se sent colom.
6. Les flors tenen en tota l'obra de Rodoreda una forta càrrega simbòlica: des de la mort fins a la infantesa.
7. Verdaguer, si no erre, era amic de la família.
8. Joan Oliver va ser el seu cap en una institució.
9. Crim, una de les seues obres.
10. Personatge de Mirall trencat.

Bé, açò és el que m'ha vingut al cap quan he llegit, per casualitat, el post.

L'Escèptica és l'encertant d'aquest Joc Mercè Rodoreda. Enhorabona!

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa quin dels dos és el seu amor: No hi havia a València dos amants com nosaltres,/car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs. L'amor real i carnal és el que dóna vivacitat al poeta, i aquesta vivacitat de viure és la que ens arriba a través d'aquests versos cantats i musicats pel gran Ovidi Montllor.