"Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminin el caos de les nostres vides."
Paul Auster.
dissabte, 24 de maig del 2008
La clau
Des de sempre jo tenia una porta tancada amb clau. Un dia, l'atzar va fer que em topés amb algú, i aquell algú sense jo adonar-me de res, va trobar la clau, i va obrir aquella porta. Quan tu la vas obrir, la clau va caure dins del mar.
4 comentaris:
Preciós.
Més val una porta que uneixi, que no una porta que separi
M'ha agradat molt!
Hola, noves florsl. Moltes gràcies pel teu comentari.
Hola,Jesús. Sí les portes uneixen.
Hola David, gràcies pel teu comentari.Me n'alegro que t'hagi agradat tant.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada