Cercar en aquest blog

dilluns, 30 d’agost de 2010

CENTENTARI MÀRIUS TORRES: Llegir Màrius Torres










Foto presa de la xarxa


Durant els anys de la carrera, els professors em van anomenar Màrius Torres, llavors desconeixia qui era. Després en el transcurs inacabable de l'estudi de les oposicions vaig descobrir que fou un poeta que va morir jove, a causa de la tuberculosi. Ara, amb motiu del Cententari m'he decidit a llegir la poesia de Màrius Torres, amb el volum Poesies, prologat per Pere Gimferrer. És curiós el fet que la seva poesia no es pot deslligar del fet que ell patia una malaltia incurable, i és així que tots els poemes fan referència a la mort, però en la majoria de casos fa servir metàfores per referir-s'hi per exemple, la nit, l'eternitat, etc. Així donc, tot el que té vida s'associa a la mort com la natura que té un naixement i el seu declivi vital, i el seu cicle natural dels éssers vius esdevé un correlat amb el jo poètic. Però la poesia d'aquest autor lleidatà no només es redueix a tractar la temàtica de la mort, una temàtica universal. En la seva obra poètica hi ha d'altres temes: el record del passat, com un element que simbolitza la vida, i també l'amor, que en algun cas és un amor impossible com es pot apreciar en els següents versos del poema “Cançó de Mahalta”: Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels,/Fem el mateix camí sota els mateixos cels”./ No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes”. Un altre tema destacable, relacionat amb el tema de la mort és la dualitat que sosté el poeta amb la figura de Déu. En alguns casos l'invoca com un ésser que l'alliberarà del patiment, i en d'altres, sembla com si li preguntès perquè crea les coses belles de la vida si tot fineix. L'element comú del desplegament d'aquests temes, tots units pel tema principal, la mort, és el llenguatge. Un llenguatge poètic ple de metàfores i símbols que construeixen una obra que captiva el lector i el fa entrar de ple en el cosmos creat pel poeta, un cosmos que va guanyant intensitat poètica a mesura que avança la seva malaltia i s'acosta a la “Darrera nit”. En aquest cas l'experiència vital i la poesia esdevenen el punt de partida de l'obra de Màrius Torres. I si hagués de destacar alguns poemes que més m'hagin enamorat, destacaria per exemple, “Dolç àngel de la mort”, que s'inicia amb els següents versos: Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara./ Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara/de més enllà del gual. A partir d'una paradoxa Dolç àngel de la Mort, el poeta personifica aquest ésser, poema on s'estableix un sol·liloqui entre el jo poètic i la Mort. Un poema on apareix la idea de l'acceptació de la mort, com un fet inevitable.

Un altre poema que m'ha encantat és “La ciutat llunyana” que comença dient: Ara que el braç potent de les fúries aterra/ la ciutat d'ideals que volíem bastir,/entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/ Pàtria, guarda'ns:-la terra no sabrà mai mentir”. Un poema que em fa preguntar-me: quina deu ser aquesta ciutat ideal?

En síntesi, Màrius Torres ens ha deixat un llegat literari on ens transmet les seves pors, els seus dubtes, els seus somnis, els seus sentiments d'amor, tot supeditat a la seva malaltia i la seva agonia. Malgrat el seu estat, Torres crea un cosmos poètic propi a través d'un llenguatge, que evoluciona i que guanya intensitat en els darrers anys de la seva vida, un aprenentatge poètic que podem resseguir mitjançant la lectura de les seves poesies. Màrius Torres ha esdevingut un autor mític, l'obra del qual pot ser qualificada amb l'adjectiu: universal.

diumenge, 29 d’agost de 2010

3r Aniversari d'Antaviana: L'estiu del 2007

















L'estiu del 2007 vaig donar crear l'Antaviana i així va néixer l'Arlequí. Aleshores, vaig triar un estil clàssic i senzill, i el blog era un simple espai per a publicar alguns contes que tenia guardats al calaix, bé més aviat, al disc dur. D'un any a l'altre, van néixer noves seccions: El Qüestionari, Digue'm què llegeixes?, Llegim amb..., Jocs literaris, Música i literatura, i a dia d'avui encara han sorgit noves seccions, com l'Entrevista blocaire, Dues versions, una mica de música. Al llarg d'aquests tres anys la quantitat de posts ha anat augmentant (de 52 a 311), i en aquest període han anat passant per aquí diferents lectors i lectores, molts dels quals també són blogaires, siguin tímids, obssessius, exhibicionistes, etc. El que més m'agrada és el fet que gràcies aquests lectors que deixen els seus comentaris, fan que tant el blog com l'Arlequí es facin una mica més grans, sempre amb senzillesa, i sobretot, gràcies a la seva constància he fet d'escriure un ofici habitual i m'obliga a mirar i polir allò que escric, acceptant que hi ha dies que em surten millor i d'altres vegades els escrits són millorables. Sincerament, sigueu com sigueu blogaires, sigueu benvinguts en aquest espai, l'Arlequí us dóna les gràcies per la vostra presència, que crea un vincle entre la literatura, jo i el blog.

Música i literatura: As Times Goes By






















L'any 1931 el compositor Herman Hupfeld va compondre una cançó que es convertiria en un clàssic de la música: As Times Goes By. L'anomenada peça musical no va obtenir la fama fins al 1942 gràcies a la pel·lícula Casablanca. En aquell film, l'encarregat de posar veu a la lletra fou Dooley Wilson. És el moment en què la protagonista, Ilsa Lund arriba al bar de'n Rick Blaine, i pronuncia una de les frases més conegudes del cinema universal: Torna-la a tocar Sam. La peça s'inicia amb tres estrofes que parlen del progrés i de com ha passat el temps fent que tot canviés:

[This day and age we're living in
Gives cause for apprehension
With speed and new invention
And things like fourth dimension.

Yet we get a trifle weary
With Mr. Einstein's theory.
So we must get down to earth at times
Relax relieve the tension

And no matter what the progress
Or what may yet be proved
The simple facts of life are such
They cannot be removed.]

En la tercera estrofa, la cançó diu que malgrat el progrés, les coses senzilles de la vida no canvien, i això s'enllaça amb la tornada:

You must remember this
A kiss is just a kiss, a sigh is just a sigh.
The fundamental things apply
As time goes by.

And when two lovers woo
They still say, "I love you."
On that you can rely
No matter what the future brings
As time goes by.

En aquesta peça musical doncs es parla d'un tema universal el pas del temps,però
es fa referència al fet que malgrat que tot es transformi, un petó és un petó, i dos amants sempre s'estimaran passi el que passi en el futur.

Moonlight and love songs
Never out of date.
Hearts full of passion
Jealousy and hate.
Woman needs man
And man must have his mate
That no one can deny.

It's still the same old story
A fight for love and glory
A case of do or die.
The world will always welcome lovers
As time goes by.

Oh yes, the world will always welcome lovers
As time goes by.

És a dir, que quan dues persones s'estimen, encara que tot canviï, encara que ells no estiguin junts el seu amor no canviarà. Potser és una cançó utòpica, però és bonic pensar que una cosa tan efímera com l'amor sigui un element inamobible en un món que contínuament es transforma. Cal dir que aquesta peça ha estat versionada per moltíssims intèrprets com són: Frank Sinatra, Billy Holliday, Louis Armstrong, Bob Dylan, Jimmy Durante, Barry White, Tom Waits, i una llarga llista de cantants, que han interpretat aquest clàssic i per tant, han contribuït a la seva pervivència en el món de la música, com una peça de col·leccionista.

dissabte, 28 d’agost de 2010

Paisatges literaris: Deltebre
















Milers d'ocells emprenen el vol,
emmirallant-se en aigües dolces,
esperant que arribi el demà
per tornar-hi.

divendres, 27 d’agost de 2010

Reflexions en veu alta: Els escriptors/res som exhibicionistes?













Foto presa de la xarxa

Fa pocs dies el blocaire Francesc Mompó Valls va escriure el post el blogaire exhibicionista al seu blog. Aquest escrit ens genera una pregunta: els escriptors/res som exhibicionistes? Quan vaig començar a escriure per a mi era una manera de parlar perquè era molt molt tímida. I a més a més, la literatura em permetia inventar-me realitats fantasioses diferents de la que vivia, que fou un infern. Al principi, escrivia històries que no tenien res meu, i per tant resultaven artificioses literàriament parlant. Després vaig començar amb el projecte del llibre on vaig aprendre a escriure relats amb una veu i unes històries on no hi manca l'experiència vital, sempre però sota el sedàs de la ficció. Ara reflexionant crec que escriure és una forma de comunciar-nos amb els lectors i les lectores. És possible que de vegades cerquem que ens aplaudeixin els textos que escrivim. Però he après, gràcies al blog, que la interacció que es crea entre l'Arlequí i els lectors i lectores és el que més m'omple de satisfacció, i m'empeny a continuar escrivint, tant si agrada com si no. Escriure em permet comunicar-me amb la resta d'éssers humans i mostrar el meu jo més amagat, però sempre amb senzillesa i humilitat perquè escriure no ens converteix en divinitats, escriure és una forma d'art on traslladem els somnis, les idees, etc. al paper i ara en forma de post, perquè aquells i aquelles que vulguin ens llegeixin, i entrin dins del món de la literatura.

dijous, 26 d’agost de 2010

Digues

















Foto presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

Digue'm












Foto presa de la xarxa






quin/s llibre/s t'has llegit aquest estiu? Llegeixes més a l'estiu que en d'altres èpoques de l'any?

dissabte, 21 d’agost de 2010

Reflexions en veu alta: Gènere o gèneres literaris II
















Foto presa de la xarxa


Fa un cert temps vaig escriure aquest post: Gènere o gèneres literaris? en el qual afirmava precipitadament que temptejo només un gènere: el conte. Certament, hi ha un refrany que diu: "D'aquesta aigua no en beuré", i és que els camins literaris ens porten cap a indrets insospitats. I és així que tot i que no bandejo les narracions, estic intentant escriure textos poètics. La idea neix, i després es converteix en text amb una forma concreta. Darrerament m'he convertit en lectora de poesia, actualment, llegeixo Poesies de Màrius Torres, les lectures i el meu entorn vital m'han empès a fer exercicis literaris sota el llenguatge poètic. Els escriptors/res al llarg del nostre trajecte literari fem parades, i ens aventurem
a llocs misteriosos i desconeguts, cercant la nostra veu.

divendres, 20 d’agost de 2010

Troba les paraules











Foto presa de la xarxa


Aquí teniu un nou joc Troba les paraules:

En Francesc Mompó Valls ja ha descobert dues paraules, encara us en queden vuit La Mercè Climent ja ha trobat la paraula 10. Encara teniu set paraules per a descobrir. En Vicicle ha trobat unes quantes paraules, però Alba i Ulisses no són correctes. Així que us haureu de trencar una miqueta més el cap. La Maria Consol ha encertat la primera paraula. Ja en queden menys!

En Francesc Mompó Valls ha endevinat la paraula 3, Mercè! Felicitats a tots i totes els que heu participat!



1. Sobrenom d'un rei català de la corona catalanoaragonesa.

EL CERIMONIÓS

2. Llibre dels llibres.

BÍBLIA

3. Nom de dona que dóna nom a un concepte de la poesia trobadoresca. Aquest nom en la poesia trobadoresca simbolitzava quan una dama corresponia a l'amor cortès del trobador.

MERCÈ

5. Nom d'un filòsof romà que fou condemnat a mort per Neró

SÈNECA

6. Títol d'una cançó popular mallorquina.

LA BALANGUERA

7. Número en lletres de les parts de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanch.

QUATRE

8. Títol d'una cançó interpretada pel Raimon inspirada en un poema d'Ausiàs March.

VELES E VENTS

9. Nom d'un personatge de l'Odissea d'Homer.

TELÈMAC

10. Nom d'un lloc on no hi fa fred que apareix a l'Eneida de Virigili i a la Divina Comèdia de Dant.

INFERN

11. Nom d'un personatge de la commèdia de l'arte que vesteix amb un vestit de rombos.

ARLEQUÍ

12. Nom d'un blog que ens ofereix ressenyes literàries que viu una mica a la lluna.

LLUNÀTIC

Dues versions: Fly me to de moon

Frank Sinatra:



Versió en català Vola'm a sa lluna interpretada per Cris Juanico:

dijous, 19 d’agost de 2010

La cita literària de l'Arlequí










Foto presa de la xarxa



"No ploris per allò que no tens, no ploris pel que has perdut. Somriu per allò que encara ha de venir".

dimecres, 18 d’agost de 2010

Cercant camins d'esperança
























Foto presa de la xarxa

Obro els ulls i dins meu rellisquen llàgrimes. Infinitat de gotes s'emporten cases, cotxes, records i ànimes. Veig en els seus rostres un plany amarg sense consol, i jo passejo a la deriva cercant camins d'esperança.

Suggereix

















Foto presa de la xarxa


un títol per aquesta imatge.

dissabte, 14 d’agost de 2010

Auca de blogs: Una finestra oberta

























Des del blog Tumateixllibres ens proposen fer un auca de blogs aquí us deixo la meva aportació:

Una finestra que ningú no sap tancar,
és un indret per on pots passejar.
Una finestra que ens convida a mirar,
deixant sentir una veu que ningú no pot empresonar.

dijous, 12 d’agost de 2010

L'horitzó de cristall


















Avui somric a la dona del mirall,
ara reconec el seu esguard,
l'esguard amagat.

Som com el
mar i el cel,
abraçats
per l'horitzó,
sota la llum
de la lluna.

Microconte: Desig concedit














Una nit d'estiu a la Fira, ella es va topar amb la màquina dels desitjos. Desig concedit, va dir l'home de cera. Al mirar-se al mirall li havien desaparegut les arrugues, i una llàgrima li va relliscar pel rostre.

Troba les paraules...Especial Màrius Torres. Solucions i participants

















Foto presa de la xarxa


Aquí teniu la solució del joc Troba les paraules... Especial Màrius Torres. Aquests són els i les participants que han trobat les paraules: Francesc Mompó, nickmazziu, Elvira FR, Mercè, Pepe. Moltes felicitats a tots i totes!



1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres.

LLEIDA

2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera.

FLORÈNCIA

3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori.

JOAN SALES

4. Nom autèntic de la Mahalta.

Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls:

MERCÈ FIGUERES I MALALTA.

5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits.

GREGORI SASTRE


6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres
d'autors clàssics:

FRANCÈS I ANGLÈS


7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir:

MOLIÈRE, VERLAINE I BAUDELAIRE


8. Títol del poema al qual pertanyen aquests versos:

O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes/
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?

LORELEI

9. Any de la mort de Màrius Torres.


1942


10. Nom d'un dels temes predominants en la poesia de Màrius Torres.

Dues respostes possibles:


PASSAT I MORT

dimecres, 11 d’agost de 2010

Troba les paraules Especial Màrius Torres Algunes pistes

















Foto presa de la xarxa


En Víctor Pàmies ha fet una crida a la blogosfera per a recordar que el dilluns 30 d'agost es compleixen 100 anys del naixement de Màrius Torres. O sigui que ja sabeu que és el dia en què els blocaires hem de pensar un apunt sobre la figura i l'obra de l'escriptor i penjar-lo el 30 d'agost.



1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres.

LLEIDA

2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera.

FLORÈNCIA

3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori.

JOAN SALES

4. Nom autèntic de la Mahalta.

Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls:

MERCÈ FIGUERES I MALALTA.

5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits.

GREGORI SASTRE


6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres
d'autors clàssics:

FRANCÈS I ANGLÈS


7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir:

MOLIÈRE, VERLAINE I BAUDELAIRE


8. Títol del poema al qual pertanyen aquests versos:

O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes/
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?

LORELEI

9. Any de la mort de Màrius Torres.


1942


10. Nom d'un dels temes predominants en la poesia de Màrius Torres.

Dos possibles respostes:


PASSAT I MORT

dimarts, 10 d’agost de 2010

Reflexions en veu alta: De la idea al paper





















Foto presa de la xarxa


Des de ben petita, sempre m'han rondat pel cap infinitat d'idees per a escriure. És clar, que una cosa és tenir la idea i l'altra és convertir aquesta en un text literari. No és pas una tasca senzilla, perquè tot individu pot tenir una bona idea però després cal trobar el camí fins a materialitzar-la. Les idees són la matèria prima d'un futur text literari, i seguidament hem de saber trobar aquest camí de què parlo, començant per triar el gènere, cercar la nostra veu..., sempre evolucionant en el nostre viatge literari. I és aquesta precisament la grandesa de la literatura, la tasca de materialitzar la idea al paper a través de la ficció i del llenguatge literaris. El més important no és si aconseguim un text literari de qualitat i per tant llegible, sinó fer el viatge essent per uns instants l'Ulisses que torna a la seva Ítaca estimada.

dilluns, 9 d’agost de 2010

Reflexions en veu alta: Una alenada d'inspiració creativa

















Foto presa de la xarxa

Ja fa temps que tinc al calaix una idea que primer vaig voler donar-li forma amb el gènere del teatre, però no, no era aquesta la forma adequada. Després vaig decidir abandonar, tot i que el meu jo creatiu, no ho ha fet mai. Ahir després d'una nit de calor i d'insomni, vaig posar-me a llegir contes i faules de la pàgina web Un mar de contes, aleshores em va venir una alenada d'inspiració per donar vida aquella idea que ja semblava morta. I mentre escrivia, i el rellotge marcava les dotze passades, em sentia com un d'aquells escriptors que té un moment d'inspiració tan frenètic que no pot parar d'escriure, tot i que, amb el temps he après que és bo deixar resposar l'escrit abans d'acabar-lo i continuar a poc a poquet fins que prengui forma de relat. Així doncs, la lectura i els textos ja escrits i que formen part de la cultura són un bon material per desvetllar les muses i fer que aquestes ens facin moure els dits, escrivint, escrivint una idea que un dia potser prendrà una forma sòlida.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Troba les paraules Especial Màrius Torres

















Foto presa de la xarxa




Falta poc perquè es compleixin els cent anys del naixement d'un poeta singular: Màrius Torres. És per això que li dedico aquest joc literari com a homenatge. Aquí teniu deu pistes per a descobrir les paraules amagades del poeta:

1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres.

_ _ _ _ _ _

2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera.

_ _ _ _ _ _ _ _ _

3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori.

_ _ _ _ _ _ _ _ _

4. Nom autèntic de la Mahalta.

Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls:

MERCÈ FIGUERES I MALALTA.

5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres
d'autors clàssics:

_ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _


7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir:

_ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _ _ _


8. Títol del poema al qual pertanyen aquests versos:

O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes/
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?

_ _ _ _ _ _ _

9. Any de la mort de Màrius Torres.


_ _ _ _


10. Nom d'un dels temes predominants en la poesia de Màrius Torres.

_ _ _ _ _ _

La incògnita Qui és? Segona pista
















Foto presa de la xarxa


Aquí teniu la segona pista:


1. No és un únic personatge.
2. Són homes que tenen un enemic molt poderós que vesteix de vermell.

En Jesús M. Tibau ha descobert que els personatges incògnites són els tres mosqueters. Moltes felicitats! Per cert, sabríeu dir-me el nom d'aquests tres personatges?

dissabte, 7 d’agost de 2010

Conte per fascicles: L'Arracada IV

























Foto presa de la xarxa





FASCICLE I:


Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.

FASCICLE II:

L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.

FASCICLE III:


Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.

FASCICLE IV:

Va llegir la nota en veu alta: has d'anar a una botiga de màgia, allà et deixaran unes sabatilles. Després has d'anar al port, i allà t'espera una barca i un barquer. L'Olga es va encaminar i
va trobar la botiga. El botiguer la va anomenar pel nom, i li va donar les sabatilles. -Gràcies- Li va dir l'Olga- -De res, que tinguis sort! Ella va marxar i caminant, caminant va arribar al port, allà l'esperava un home vell, prim, amb cabells blancs amb una barca.

La incògnita: Qui és? La primera pista
















Foto presa de la xarxa


Aquí teniu una nova incògnita i la primera pista:


1. No és un únic personatge.

dimecres, 4 d’agost de 2010

L'entrevista blocaire: Montserrat Vilardosa

















  1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

El 2008, el dia 26 de juliol va néixer “Un tel als ulls”, amb l'apunt “M'agrada el te”.


  1. Bloc o blog?

Blog. No veig cap incongruència d'aquest neologisme amb el nostre idioma. És més, al blog hi tinc el rètol “Açò és un blog, no pas un bloc”.


  1. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Hi ha blogs de tota mena i condició, el que si que és cert és que el meu, sense els comentaris dels lectors no té cap mena de gràcia. La majoria dels apunts els faig per ser complementats per l'opinió del lector. D'una altra manera no tindria cap sentit per a mi. Tot i que entenc que n'hi hagi que tan els faci, no és un criteri avaluable, senzillament, cadascú a casa seva ...


  1. Què t'ha aportat el bloc?

Uf! Un munt de coses en positiu, tant d'aprenentatge com a nivell personal. Conèixer persones increïbles, o sigui, tot un privilegi i treballar molt, rastrejar, documentar-me, aprendre ... sobretot aprendre sense parar. I no oblidem que el blog pot ser una finestra oberta al món, molt important quan tens una vida una mica “avorridota”.


  1. Cita un bloc i digues per què.

En podria citar molts, moltíssims! Entre ells aquest, evidentment. Hi ha molta gent que està fent una tasca cultural, sense rebombori i gratuïta, que només d'aquí a uns anys serem capaços d'apreciar-ne el valor que comporta. Ara, si vols que et sigui sincera, el primer blog que miro cada dia és “The Daily Avalanche” de l'Allau.




dimarts, 3 d’agost de 2010

Llegim amb Toni Sala









1. Quin fou el teu primer llibre?

Entomologia, un llibre de relats breus.


2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?

Les obres de Maragall de la Selecta i l'edició crítica de la seva
poesia feta per Glòria Canals. Un manual sobre la música de Manuel de
Falla.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?

Sota un pi, en una cala buida.


4. Digues un llibre que no hagis llegit.

El tremolor de la casa vella, de Joseph Rudyard Kipling.

5. Una lectura inoblidable…
Montaigne?

dilluns, 2 d’agost de 2010

El Qüestionari: Mercè Climent



















  1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Els primers llibres que em vénen al cap són els contes de Perrault i de Grimm; també un que es titulava Cuentos al amor de la lumbre... Bé, més que un llibre en concret em vaig endinsar en aquest món per mon pare. Ell solia recitar-nos poemes –també ens cantava fragments d’òperes– i parlar-nos molt de literatura. Recorde una vegada que estava al llit griposa, no tindria més de deu anys, i perquè les hores em foren més curtes ell em llegia contes d’Edgar Allan Poe.


  1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Supose que des de ben menudeta. En primària teníem uns quaderns que es deien Aprendo a redactar –eren en castellà– i en ells s’explicava com fer narracions, descripcions, etc. A mi m’agradava molt escriure i sempre intentava ser original. De vegades potser el resultat fóra una mica pedant com en aquella narració on contava com havia estat una vesprada de compres i finalitzava el text amb una exclamació que deia més o menys: ¡Qué bien me lo pasé en Mercadona! (com si algú poguera passar una estona divertida en un hipermercat). Més tard, a l’institut, vaig guanyar alguns premis literaris de narració en valencià. Ja quan em vaig desplaçar a València –jo sóc d’Alcoi– per estudiar a la Universitat i tornava els caps de setmana al poble, mon pare en lloc d’interessar-se pels estudis em preguntava sempre: “estàs escrivint alguna cosa?”.


  1. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

La inspiració és millor que t’agafe treballant, evidentment. Però la realitat –almenys la meva– és que la inspiració ve quan ve. Un poc com deia Carner en la seva teoria de l’ham poètic, l’escriptor –com qualsevol artista– és un elegit dels déus i de tant en tant ells ens regalaren una imatge, un vers, una idea, un ritme...


  1. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Quan vaig llegir aquesta pregunta em vaig preguntar: què és exactament un autor clàssic? Després vaig reflexionar: quins clàssics he llegit? Ara que m’hagen marcat de manera clara, doncs diria que Mercè Rodoreda. De fet vaig passar una temporada llarga buscant i llegint novel·les seves. Vaig pensar que jo voldria escriure com ella: contar històries, sí, però no de qualsevol manera, sinó amb una prosa molt acurada, un lèxic particular molt ric i creant uns personatges reals amb tota la seva complexitat, tal i com ho feia ella.


5. Digues una cita literària.

“Al punt que hom naix, comença de morir” de Pere March.