Foto presa de la xarxa
Fa pocs dies el blocaire Francesc Mompó Valls va escriure el post el blogaire exhibicionista al seu blog. Aquest escrit ens genera una pregunta: els escriptors/res som exhibicionistes? Quan vaig començar a escriure per a mi era una manera de parlar perquè era molt molt tímida. I a més a més, la literatura em permetia inventar-me realitats fantasioses diferents de la que vivia, que fou un infern. Al principi, escrivia històries que no tenien res meu, i per tant resultaven artificioses literàriament parlant. Després vaig començar amb el projecte del llibre on vaig aprendre a escriure relats amb una veu i unes històries on no hi manca l'experiència vital, sempre però sota el sedàs de la ficció. Ara reflexionant crec que escriure és una forma de comunciar-nos amb els lectors i les lectores. És possible que de vegades cerquem que ens aplaudeixin els textos que escrivim. Però he après, gràcies al blog, que la interacció que es crea entre l'Arlequí i els lectors i lectores és el que més m'omple de satisfacció, i m'empeny a continuar escrivint, tant si agrada com si no. Escriure em permet comunicar-me amb la resta d'éssers humans i mostrar el meu jo més amagat, però sempre amb senzillesa i humilitat perquè escriure no ens converteix en divinitats, escriure és una forma d'art on traslladem els somnis, les idees, etc. al paper i ara en forma de post, perquè aquells i aquelles que vulguin ens llegeixin, i entrin dins del món de la literatura.
Comentaris
Salut i Terra
Penso que cada escriptor/a som un món obert a tot hom. Tots portem dins la il•lusió, el desig, l’esperança, el somni de poder transmetre, a qui ens llegeix, tot allò que el cor, la ment, l’enyor, la tristesa, la solitud, ens porta més enllà dels nostres sentiments i anhels.
En tot cas, potser, és a nosaltres mateixos que exhibim. No deixem de ser un aparador davant el món. Cadascú pot fer la seva lectura o interpretació del que els hi mostrem en el nostre aparador, sempre i quan puguem assolir la fita de comunicar-les-hi allò que volem dir.
Una abraçada, des de Sinera.
Per cert que el senyor Mompó ha fet una sèrie magnífica, com no podia ser altrament, of course :)
Senyor, Valls jo també crec que escrivim per necessitat, això de la divinitat, com bé dius depèn de la fe de cadascú. Jo acostumo a tocar de peus a terra.
Elvira, estic d'acord amb tu,a mi escriure també em relaxa molt
Maria Consol, tens raó, escriure és. estar davant de l'aparador, i potser sí que ens mostrem com som a nosaltres mateixos. I clar que cadascú pot fer la seva lectura o intepretació.
Una abraçada des de ST. C. de G.
Però principalment ho faig perquè creant històries i tractant que quedin ben parides trobo una satisfacció que no la trobo fent altres coses.
Salutacions cordials.
Per més coses que ens expliqueu , al capdavall reflectiu alguna o altra realitat que ha passat (o passarpà ) en algun indret del món. Almenys jo ho veig així.
Fins i tot quan escriviu alguna mena de faula (ara penso en ELS ESPADATS DE MARBRE de Jünger, per exemple)
Salutacions cordials.