dissabte, 20 de juny de 2020

Nou conte a Bubok: L'oracle de Sofia



Em fa molta il·lusió compartir aquesta notícia: aquest matí he publicat a la pàgina www.bubok.com un nou relat breu titulat "L'oracle de Sofia". 
https://www.bubok.es/libros/264434/LORACLE-DE-SOFIA 

És un llibre en pdf, i es pot descarregar de manera gratuïta. Si algú té curiositat per llegir-lo, només cal que el cerqui en la pàgina web citada.




divendres, 12 de juny de 2020

L'Article: Vivint morint Pau Donés i Maria Rosa Sardà





Aquesta setmana enmig d'un confinament pel Covid-19 i de la progressiva desescalada en la que estem immersos, dues personalitats de la cultura ens han deixat, i totes dues per la mateixa "maleïda" malaltia. A principis de setmana, va morir Pau Donés, cantant i integrant de la banda Jarabe de Palo, als 53 anys. Des del moment, que a ell li van diagnosticar la malaltia, ho va fer públic, fins i tot des de les xarxes socials, visibilitzant el càncer. El dijous va morir una altra figura catalana, Rosa Maria Sardà, als 78, qui també va fer pública la seva malaltia, i en un moment donat va anunciar que no volia seguir cap més tractament. És admirable com tant l'un com l'altra han viscut morint cada dia una mica més. Sé que aquest post és trist, però també ens mostra el coratge d'unes persones que han sigut atrapades "pel bitxo" i des d'aquell moment s'han dedicat a viure intensament, i sense desinflar-se interiorment. Em recorda també quan Carles Capdevila que ja fa morir fa uns anys, també va visibilitzar no només la malaltia, sinó que va fer tota una sèrie d'articles per parlar d'emocions, del dia a dia, etc. durant aquell període. M'admira de veritat perquè la seva actitud no morirà, i ens ensenya que passi el que passi em de continuar vivint, encara que cada dia poguem ser una mica més vells, o potser morim una mica més. Però no, no, no vull que penseu que els que estem vius, morim, no, simplement, hem d'aprendre d'aquest coratge i d'aquest tarannà positiu malgrat les maleïdes circumstàncies.  Les dues morts m'han colpit, especialment, la de la Rosa perquè ja feia anys que l'havia vist a la televisió, al teatre, al cinema, i és d'aquelles persones que encara que no la coneguessis en persona es fan estimar per tota la seva vàlua, i per tot el que ens han llegat a la cultura. En Pau ha deixat mitja vida penjada, buida, però la seva música no. La seva música ens continuarà parlant, i ens continuarà acompanyant, encara que ell no hi sigui de cos present.  A reveure, i no us oblidarem, perquè la cultura no mor ni hem de deixar que mori mai.